BOGERIA

Volia esperar-me a aquest diumenge per fer una entrada conjunta sobre les Supercopes dels Barça, el masculí i el femení. Però és que el què es va viure ahir en el partit de Champions masculina contra el Benfica no es pot deixar passar. Així que anem a parlar dels tres Barces, però tots masculins aquest cop, i per ordre cronològic en aquest 2025.

- El Barça de la Supercopa. a la semifinal disputada al democràtic país d'Aràbia, ja van fer un molt bon partit desfent-se del sempre toca-nassos Athletic de Bilbao. Però a la final ens trobàvem amb el Madrid, per primera vegada després del 0a 4 que el vam fotre al Bernabeu. Davant teníem el Vinicius fill de Déu després de l'enèsima polèmica. Aquest cop, perdonat de ser castigat com calia, de 4 a 12 partits, per agressió sense pilota i violència contra l'àrbitre. Aquest últim, un cagat, ho va obviar a l'acta i només li queien dos partits (a la lliga contra las Palmas i un altre fluixet). Però és igual, el barça va fer aquell joc enlluernador d'aquest curs, la màquina alemanya va funcionar i li vam fotre 5 gols més al Madrid (9 en dos partits). Campions.

- El Barça de la lliga. Després d'aquest resultats i aquest joc... pam. Torna el barça de la lliga i empat contra el Getafe. En vuit partits, sis punts. Un desastre bestial. Com pot ser el mateix equip? Incomprensible. Cert que aquí ha de jugar contra els àrbitres i els seus penals no assenyalats. però és igual, tu vas i fot cinc gols a cada partit. Però no. Tercers i a set punts del Madrit.

- El Barça de la Champions. Aquí sí que és també el Barça de la Supercopa. Increïble. A falta d'un partit, ja estem classificats per vuitens, sense haver de disputar setzens, segons en la lligueta. Meravellós. Però és que el partit d'ahir contra el Benfica... quina barbaritat! Minut 2, zero a 1. Empat de penal. Errada de Szczesny més penal inventat. 3 a 1 a la mitja part. Rebot i xurro de Raphinha. 3 a 2. Gol en pròpia d'Araujo. 4 a 2. Queden 20 minuts. Un altre penal. 4 a 3. Cop de cap d'Èric. 4 a 4. Minuts 95... contraatac i gol de Raphinha. Quina bogeria, quina bestialitat. I als del barça se'ls veia amb ganes de remuntar, no era aquella imatge de passotisme d'altres anys. Semblàvem el Madrit!! I què divertit ser-ho per un dia... Va ser un partit de bojos, però l'adrenalina dels últims minuts ens ha fet emocionar com els grans dies. Sos macanudo, Raphinha!