WEDNESDAY

Una de les sèries que va destacar fa uns anys per la gent de Netflix va ser Wednesday. Una comèdia fosca d'aventures amb monstres, assassinats i joves adolescents. El fet que se la presenti com a una part de la mítica Família Addams, va fer que com passa en mi coses més, es convertís en una sèrie que veien nens i nenes anys abans de l'edat permesa. Veure nenes de 5 i 6 anys disfressades de Dimecres per Carnestoltes és una d'aquelles coses que et fa pensar en cap a on estem anant.

Però bé, aquest seria un altre tema. Força anys després, n'he vist la primera temporada (a finals d'any en faran la segona). Des del minut zero m'adono que no estic davant d'una sèrie poca-solta. Dirigida per Tim Burton i amb la música del Danny Elfman, només això ja et diu que no vas a veure una versió de Tierra incógnita feta amb diners.

La història ens mostra la filladels Addams, la Dimecres, que quan la fan fora de l'institut per deixar anar piranyes a la piscina, la porten a l'escola on van tots els nens i nenes "rarets", "marginats" en diuen ells. Licàntrops, sirenes, górgones... allà hi ha de tot. Dimecres, amb el seu do de gent, tota simpatia, es va guanyant 'afecte dels seus companys i companyes encara que no ho vulgui, però el problema és que s'estan cometent uns assassinats sàdics, fets per un monstre, i el xèrif sospita que és algú de l'escola. La trama en si no és res de l'altre món, però està ben orquestrada i amb els girs típics per donar sorpresa a l'últim capítol.

Així doncs, el carisma recau sobretot en el repartiment. La Jenna Ortega ho fa molt bé, però és cert que en alguns moments, el posat seriós sembla massa impostat. La directora és la Brienne de Tarth de Game of thrones; els nois i noies de l'escola molt ben trobats (l'Emma Myers és el pol oposat a la Dimecres i encaixa a la perfecció); la Catherine Zeta-Jones apareix en dos capítols fent perfectament de Morticia Addams, mentre que el seu marit no acaba d'encaixar en el meu imaginari. La picadeta d'ull la trobem en la Christina Ricci, que va fer de Dimecres a la pel·lícula del 1991, i aquí apareix com a mestra de l'escola. Ara bé, si hi ha algú que fa el seu paper a la perfecció i es mereixeria més d'un premi és Cosa, la mà que ajuda la Dimecres durant la seva estada a Nevermore. I no ho dic de broma, és del més divertit de la sèrie.

Algunes de les frases que deixa anar la Dimecres són molt bones, però com deia amb el posat de la Jenna, en alguns moments estan massa forçades en el guió i semblen bromes fàcils. Però al final, els ha quedat una sèrie molt entretinguda i ben feta.