CONTAGI

Abans d'acabar el quart mes de l'any, ja he complert amb la meva mitjana habitual de llibres en castellà (tot i que l'any passat, en van ser dos enlloc d'un). L'escollit era l'altre llibre del metge-escriptor Robin Cook del qual el passat novembre vaig llegir Toxina.

A diferència però, d'aquest, Contagio ha estat molt més interessant. De fet, m'ha enganxat tant que aquests últims dies em costava anar a dormir per llegir una mica més. Tot i això, no sé si arribarà a estar al rànquing final, ja que, encara que m'hagi enganxat, no ha deixat de ser un llibre entretingut, sense cap altre plus que el de l'interès en saber com es va desenvolupant el cas.

Aquí ens trobem un metge forense una mica amargat, que descobreix una mort per pesta en ple final del segle XX al mig de Nova York. La mania que té a la indústria comercial mèdica el fa preguntar-se si no pot ser acusa, d'una negligència primer, o d'un complot més endavant. El què passa és que no hi ha més casos, sinó que apareixen amés morts però d'altres malalties d'aquestes molt contagioses però teòricament controlades. la por de que al final hi hagi una epidèmia el fa investigar, ficar-se on no li demanen, etc. La qüestió és que la trama és interessant i atrau tota l'estona a la lectura, no dona treva i no decau l'interès.

Com passava a l'anterior, Toxina, el metge protagonista és un personatge ambivalent. No arriba a ser tan desagradable com el del llibre abans mencionat, però e seu cinisme fa que de vegades et diguis a tu mateix que és una mica "borde", i en el fons, impedeix aquella empatització tan necessària per tal d'acabar de ser absorbit per la història. El fet de no ser una cosa exagerada ha pogut mantenir una mica aquesta fina relació entre protagonista i lector. 

Fent la clàssica cerca després d'un llibre que m'ha picat la curiositat, descobreixo que el protagonista i una secundària acaben sent dos personatges recurrents en la bibliografia de l'autor, fent-ne una sèrie pròpia. No crec que hi entri, però sí que m'ha sorprès que aquest Contagi seria el segon. El primer, justament la protagonista és la doctora que en el què he llegit és secundària, i partir d'aquí, són ells dos. Però clar, de cop és un home el protagonista quan ja havia paregut ella abans. No pensaré malament, però sí, pensaré malament. Aix...