Així, el partit de tornada, podia ser un tràmit que, controlant el partit amb calma, no havia detenir cap complicació. Les noies van començar dominant, però de mica en mica l'equip anglès, amb la urgència de voler marcar per fomentar la il·lusió d'una possible remuntada, van apretar més i van tenir uns quinze minuts d'assetjament a la porteria de la Cata. I quan millor ho estaven fent les angleses... pam. Gol de l'Aitana. Això les va destarotar una mica però no suficient. Segon de 'Ewa i tercer de la Clàudia. I la semifinal es va acabar. El Chelsea es va rendir, i gràcies a que el barça va relaxar-se, no ves va produir una golejada d'escàndol.
Resultat final, 1 a 4, el mateix que a l'anada, i objectiu assolit. Serem de nou a la final de la UWCL. De les cinc anteriors, ja se sap, les dues perdudes amb el Lió, i les tres guanyades (Chlesea, Wolfsburg i precisament el Lió l'any passat). I coses sorprenents, aquesta final serà contra un equip diferent. Quan tothom pensava que seria de nou l'equip francès, va i l'arsenal protagonitza una gesta, li fot un 0 a 4 al Lió i es classifiquen. Clar, d'entrada seríem favorites, però a un partit, res és definitiu. Ens retrobarem amb la Mariona i la Laia Codina, iens enfrontarem a Van Domselaar, Chloe Kelly, Beth Mead, Russo... Déu n'hi do quines jugadores tenen... però si juguem com saben, no hi ha discussió.
Així, metre el masculí ja té dues copes, van primers i estan a semifinals de Champions, el femení té una copa, és a dues finals i primeres a la lliga. Hi haurà un triplet? Dos, o Pòquer? O doble repòquer? Quin últim mes que ens espera!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada