THE LONG WALK

Corrien els inicis de l'estiu de 2021 quan vaig llegir La gran caminada, dels primers llibres de l'Stephen King. En ell explica com en un futur distòpic, en un USA manat militarment i en una situació econòmica precària, organitza per a delectar el públic un concurs mortal, on 50 joves (un per estat) han de caminar sense parar (ni baixar dels 5 km/h), fins que només en quedi un caminant. Si algú baixa dels 5km/h, pot rebre fins a tres avisos fins que li foten un tret.

El llibre em va agradar força, tot i que no arribà a entrar al top five d'aquell any (sí que hauria entrat en un hipotètic top 10), així que quan vaig veure que (molts anys després, estrany a Hollywood) en feien la versió en cinema, no tenia dubtes de què l'havia de veure. Un sisè sentit m'alertava de la peli quan, al cap de només una setmana, ja la fan en pocs cinemes i horaris nocturns, amb alguna excepció. Així que no podia perdre temps.

La peli està bé, però no és espectacular. Et manté tens, però tampoc amb una tensió emocionant. Senzillament, està bé, i fa honor a la típica frase de "sempre és millor el llibre". Aquí, no es trenca la norma. Tot i això, cal reconèixer que més que la pel·lícula la trama és extremadament trista. A quin nivell de degradació humana som capaços d'arribar per plantejar-se aquesta competició. Que s'apuntin 50 nois, sabent que 49 estaran morts en pocs dies; la cruesa de les execucions indiscriminades per part dels soldats, i és clar, la perversió de l'espectador, que aplaudeix el concurs, tot i que tan sols apareixen als últims minuts i molt difuminats. En el llibre se'ls hi retreu més la seva actitud, tot i que els joves bé s'han apuntat al circ.

És destacable també el canvi en el final respecte el llibre. No té res a veure. I no sé si trobaré en algun lloc les explicacions del canvi. Tal com està realitzada la peli, trobo innecessari les escenes dels trets quan són de prop i esquitxen que dona gust. En cap moment es veu que la pel·lícula vulgui tirar cap al sadisme de les imatges, al contrari, en el fons, el drama és molt més en les emocions que no pas en el gore. Tampoc sé perquè ho han fet així. Potser així es guanyen el títol de peli de terror, quan no té res a veure.

Dir que la peli és desagradable no és per les imatges sinó per la cruesa de la història, com deia, ens ensenya com pot degradar la humanitat en els moments difícils. La veritat, fa por pensar que no és tan descabellat aquest panorama. La peli en sí, bé. I per cert, irreconeixible en Mark Hamill en el paper del militar que els guia.

Per cert, que després de mesos de sequera cinèfila, en un mes n'estrenin 5 que vulgui veure en pantalla gran, té cordons, la cosa. Una ja la descarto, Zootopia 2 (no em veig al cinema amb tanta criatura); La gran caminada, ja està feta; ara toca Wicked 2, per Nadal la nova d'Avatar, i el dubte està amb la tercera peli del "Ahora no mes ves". Dubto que la vegi per tempos. Justament, el temps dirà.