De vegades, els noms no ho són tot. El director Ridley Scott, en Joaquin Phoenix fent de l'emperador, una creixent Vanessa Kirby com a Josefina... sembla un còctel d'èxit, però la realitat és llunyana a l'ideal. Com acostuma a passar en les pel·lícules històriques, cal arribar com a mínim a les dues hores i mitja, i durant aquest temps, assistim a gairebé trenta anys de la vida d'aquest personatge famós mundialment, però filmat de manera poc atractiva. Tenim salts temporals continus, i la sensació és que estem veient escenes de5-10 minuts que es van succeint davant nostre com si fos un passi de models, un/a darrer l'altre. No és totalment horrorosa, però sí que es fa monòtona i ten l impressió que t'esperaves alguna coa millor, més espectacular, més de l'estil del director.
Hi ha dues trames que es van alternant contínuament: la relació amb la seva dona Josefina, els amunts i avalls de la seva relació per una banda, i les diverses campanyes militars protagonitzades per ell mateix, les seves victòries i les seves derrotes, amb els moments previs i els moments posteriors. Però tal com he dit, van passant les escenes consecutivament, i mai acaben de donar-li un sentit global. Són com episodis d'una sèrie enlloc d'una pel·lícula.
Després, resulta que la realitat històrica està molt lluny del què ens mostra la peli. Hi ha desenes d'errades històriques, des de lleus a greus. I la veritat, en algú com el director que ha fet la pel·lícula, no crec que siguin errors inconscients, no pot ser que s'hagi deixat documentar tan malament o sense cap tipus de rigor històric. Llavors, si està canviat per fer la peli més espectacular, o més rica en imatges... doncs la veritat no li ha servit de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada