En aquest cas, són els discos que representen les bandes sonores originals de pel·lícules o sèries de televisió. El primer que he de dir és que no he xalat tant com amb els anteriors discos. Són cançons i músiques que algunes d'elles responen a moments concrets, i escoltar-los així ara de cop, alguns d'ells m'han semblat com aquells llibres, sèries o pelis que vols acabar ràpid perquè no t'aporten res. Però el fet de que estiguin aquí, i que per tant hagin superat diversos cribratges en els trasllats fets al llarg dels anys, és que tenen els seus motius per ser aquí.
Són en total dotze vinils. Sumats als 72 anteriors, resulten un total de 84 discos en total. Alguns d'aquests ja venen de República Argentina, heretats dels meus germans grans. Per exemple, Cabaret i Star Wars, el primer amb cançons mítiques i el segon, tota una icona musical universal, que posa la pell de gallina encara ara. També té moooooolts anys, amb tot el cartró trencat, i que té mèrit que encara se senti, és Mary Poppins, amb la versió amb la què vam veure la peli els anys 70, en la seva versió llatina. Una obra mestra. També són de l'època juvenil amb tirada Disney els discos de Fantasia i La sireneta. El primer, és d'aquells importants però que se'm va fer pesat escoltar-lo de nou. Llavors tenim l'època dels musicals, amb una part vintage, amb els discos de Cantant sota la pluja, El màgic d'Oz i Set núvies per set germans, i una part més moderna, de quan em van començar a agradar: Little shop of horrors i Memory de l'Àngels Gonyalons, que va ser l'obra de teatre que em va obrir la passió per a aquest gènere.
Finalment, queda la banda sonora de Hook, i l'únic disc (que en són tres) que representen la televisió. Es tracta de la sèrie The wonder years, que em va agafar a l'època adequada. Recordo una època en què escoltava aquestes cançons dels anys 50 i 60 una vegada i una altra. He de reconèixer que a 2025, com Fantasia, se'm va fer etern.
Ha estat un repàs diferent respecte els altres grups de vinils, però que calia fer igualment. Un cop acabat el repàs, vaig voler fer el mateix amb els cassettes. Sí, sí, encara tinc cassettes!! Però l'aparell ja no funciona, així que allà queden per ara. Són set cintes que han superat les diverses llençades, però que ara ateux no tinc manera d'escoltar. Tres són les cintes del grups Bauxa, de Pineta Canta. Records. Després hi ha una altra banda sonora, Grease i Dràcula (un musical en castellà que van fer l'any 1994). Els dos que queden és el dream of the blue turttles de Sting, i el d'un grup menorquí, Sis de ponent, que vaig descobrir també l'any 94 i que em donaria la base de la primera cançó de les colònies de Món Jove.
Acabat el repàs de vinils i sense poder fer el de cassettes, he començat els cd's. N'hi ha molts. I espero que l'aparell funcioni fins el final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada