NOU RÈCORD

El 4 d'agost de 2023 tancava una ratxa de 34 estrades al blog seguides. Feia poquet de la fita d'un mes seguit, del 2 de juliol al 2 d'agost, i de seguida va quedar la ratxa en aquestes 34, tal com reflectia a Ho deixem en 34. En aquesta entrada comentava que veia difícil superar-ho. I ves per on, només dos anys després, el rècord ha quedat esmicolat. La d'avui és l'entrada nº39 consecutiva. El rècord ha quedat superat per 5 entrades més, quedant-se només a una de les 40. Ara he de tornar a dir que serà difícil batre aquest nou rècord, però és cert que l'al·licient d'arribar als 40 dies seguits és un bon reclam per tenir ganes de superar-ho.

És cert que per arribar a aquestes 39 entrades, hem fet també un altre mes sencer (és clar). En aquest cas, des del 15 de juliol al 15 d'agost, una mica més tard que l'anterior fita, però evidentment, englobada dins els dos mesos de vacances d'estiu; si no, no es podria fer de cap de les maneres.

Una altra cosa que he de dir és que en cap cas tenia entre cella i cella el rècord. Senzillament he anat fent entrades a mesura que tenia alguna cosa a explicar, i de mica en mica, el número anava augmentant. Va haver un moment que vaig pensar-hi i vaig consultar quin era el rècord, aquelles 34, perquè tampoc em sabia de memòria el número exacte. I és cert que quan en duia 30, vaig imaginar-me com batre'l. Però ja està, no és una cosa que em tregui la son.

En aquestes 39 entrades hi ha hagut una mica de tot: cinema, viatges, Barça i futbol, televisió, llibres i castells són les que han aparegut més, des de 8 sobre 39 les dus primeres, i 4 sobre 39 les dues últimes. I després, alguna altra etiqueta més ha caigut. Aquesta varietat indica que no ha estat difícil trobar l'entrada corresponent a escriure cada dia.

I ja està, ara no hi ha res més a dir. Però abans de començar el curs, alguna cosa caurà, segur.

THE WITCHER

Segurament, dels diversos estils que més sovint veig en sèries, aquest, tot i ser un dels mes preferits, a la televisió no se'n veuen tants. La fantasia és una de les meves. Des de "El senyor dels anells" fins al darrer llibre "Ales de sang", he vist en pelis i llegit en llibres moltíssims títols. Però a la televisió, no hi ha massa fantasia, i la que hi ha, és justeta. The witcher ha vingut per omplir aquest buit. 

Una sèrie de vuit capítols que ens transporta a un món amb regnes fantàstics, bruixots, mags i magues, bèsties, dracs i lluites. Un bruixot, que va per aquelles terres eliminant monstres, està lligat pel destí a una princesa. Aquesta princesa, per la seva banda, fuig del seu regne perquè ha estat atacat per un altre enemic, que a més la busquen per un poder que té. I finalment, hi ha una noia que presenciem el seu progrés fins convertir-se en maga, que es va creuant pel camí del buixot de tant en tant. Aquestes tres trames es van combinant amb altres de secundàries i amb episodis que comencen i acaben perquè es tracta del monstre que està caçant el bruixot.

Tot sembla molt ben orquestrat, i la veritat és que ofereix un bon entreteniment, amb moments força reeixits i efectes destacables. Les històries estan ben trenades i alguns personatges esdevenen importants i carismàtics. Peeeerò... justament el bruixot, de carisma no en té molt. Al llarg dels tres primers episodis, les seves paraules acostumen a ser monosíl·labs, no es fa agradable a l'espectador. A més, la veu que l'ha traduït al castellà li dona un aire fosc i d'ultratomba. Però aquesta és una opinió molt subjectiva.

El què penso que és molt criticable, és l'absència absoluta de les marques del lloc on passa l'acció i l'any o moment en què té lloc. El primer, perquè tot són noms de regnes inventats, i l'acció passa a molts llocs. Aniria bé saber on ets cada vegada, perquè costa fer-se un mapa mental de tot l'espai. I el tema del temps, perquè a mitja temporada, descobreixes que estàs veient històries que passen en moments diferents. Et penses que tot és contemporani, però no, i això al final t'embolica una mica massa i de manera innecessària. si cada vegada et digués on i quan ets, hauria estat més lògic tot plegat.

Tot i aquests dos aspectes, ha estat correcte, no per llençar coets, però sí com per seguir les aventures d'aquesta gent.

FM25

La Festa major de Gràcia 2025 tanca el teló després de set dies "a tope". Han estat uns dies de molta activitat, de dormir poc i malament per la calor, de menjar de qualsevol manera en alguns moments, i sobretot, de suar molt.

Una bona suada la que vam fer a les actuacions castelleres i assaigs a plaça, amb el colofó de la diada de diumenge. Però quedava encara la Baixada del pilar des de Plaça del Sol i la Diada de Completes. El pilar, després d'uns moviments estranys abans d'arribar a plaça, es va redreçar i mantenir ferm. La corba es va fer bé, però com l'any passat, una reducció inesperada de velocitat el va fer trontollar massa i va caure just abans de parar-se per ser descarregat. Després, un bon grapat de pilars (el del Mike el primer), i fins a cinc castells: 3d7 i 4d7 simultanis, 5d7, 7d7 i 9d7, el primer de l'any, quan ha vist la llum abans d'arribar a l'actuació que tancava la temporada com l'any passat. Han estat nou dies de castells entre el 10 i el 20 d'agost, una bogeria. Ara descansar i apretar fort al setembre.

Per la resta de la festa, comentarem 4 coses. Primera, cal destacar que aquest any s'han pogut realitzar tots els actes de cultura popular, no com el 2024. Però no és que s'hagi arreglat el problema. Han pactat una treva, i ara quan passi la Festa, tornaran a esbatussar-se. Espectacle llastimós d'una colla d'adults. Quines poques ganes de posar-se d'acord...

Segona, els carrers. N'he vist un bon grapat, aquest any. De 23, n'he vist tretze. L'únic que em sap greu no haver vist és el de Travessia Sant Antoni, dedicat a l'Àrea 51. I té nassos que dos carrers pel davant dels quals hi he passat cada dia (Puigmartí i Joan Blanques de Baix de tot), no hi he entrat. La Plaça, amb una idea molt bona, convertir-la en carrers amb aquelles botigues desaparegudes. La gent de la vila han quedat encantats (4t premi en el vot popular). Però el jurat, un cop més, amb el seu criteri absolutament estúpid, ha donat el premi a Progrés (1rs) i Jesús (3rs) que feien referència a les colles de cultura o a les de foc directament, com si reconeguessin que tots som amics. Imbècils. Verdi, protagonista involuntari perquè els van crema la portalada, relegats al vuitè lloc, no us ho perdeu, per decorat masclista i racista (representava la selva amazònica, i es veu que les indígenes havien d'anar amb vestit i no pas ensenyant els pits). Imbècils.

Tercera cosa, la gent. Sí, molta gent. Massificació. Però crec que hi ha hagut més gentada visitant carrers que no pas a les nits. En general, han estat força tranquil·les. El problema que comporta això, és no fer caixa a la barra, indispensable per la supervivència de la festa major i la colla. Però aquí cal dir una cosa. Tant turismefòbia i guiris go home, però sort d'ells, que anaven consumint, perquè la gent autòctona, que tant es queixa dels turistes, venien amb les seves llaunes i neveres. Incoherents... Fora guiris, però us putejo les festes i no consumeixo a les barres de les comissions. Imbècils.

I per acabar, la música. A part de que els grups d'aquest any han estat poc engrescadors en general, no han estat molt animadors de la festa, cal parlar de la llengua. Un dels grups es va passar el concert dient "P*** Ecspanya" i després es posen a cantaren castellà. Uns altres, no ho deien, però també cançons en castellà, que el públic cantava i aplaudia. A veure, no fa tant, quan un grup català cantava en castellà, se li tiraven pedres!!! Així no anirem enlloc, ni pels artistes espanyolitzats ni pel públic poc compromès i coherent. Quina ràbia...

Però bé, la Festa Major passa a la història i fins l'any que ve, que si hem de seguir a aquest ritme, serà necessari una estada de relax per tancar les vacances!

NAPOLEON

La recreació, o almenys el seu intent, de l'ascens i caiguda de Napoleó, dirigida per en Ridley Scott, va ser gairebé vista en pantalla gran quan l'estrenaren el 2023. Ara puc dir que per sort no va ser així. La veritat, em pensava que seria alguna cosa més. Tot i que l'absència de premis, comentaris elogiosos o semblants m'hauria d'haver fet sospitar.

De vegades, els noms no ho són tot. El director Ridley Scott, en Joaquin Phoenix fent de l'emperador, una creixent Vanessa Kirby com a Josefina... sembla un còctel d'èxit, però la realitat és llunyana a l'ideal. Com acostuma a passar en les pel·lícules històriques, cal arribar com a mínim a les dues hores i mitja, i durant aquest temps, assistim a gairebé trenta anys de la vida d'aquest personatge famós mundialment, però filmat de manera poc atractiva. Tenim salts temporals continus, i la sensació és que estem veient escenes de5-10 minuts que es van succeint davant nostre com si fos un passi de models, un/a darrer l'altre. No és totalment horrorosa, però sí que es fa monòtona i ten l impressió que t'esperaves alguna coa millor, més espectacular, més de l'estil del director.

Hi ha dues trames que es van alternant contínuament: la relació amb la seva dona Josefina, els amunts i avalls de la seva relació per una banda, i les diverses campanyes militars protagonitzades per ell mateix, les seves victòries i les seves derrotes, amb els moments previs i els moments posteriors. Però tal com he dit, van passant les escenes consecutivament, i mai acaben de donar-li un sentit global. Són com episodis d'una sèrie enlloc d'una pel·lícula.

Després, resulta que la realitat històrica està molt lluny del què ens mostra la peli. Hi ha desenes d'errades històriques, des de lleus a greus. I la veritat, en algú com el director que ha fet la pel·lícula, no crec que siguin errors inconscients, no pot ser que s'hagi deixat documentar tan malament o sense cap tipus de rigor històric. Llavors, si està canviat per fer la peli més espectacular, o més rica en imatges... doncs la veritat no li ha servit de res.