TRAIN TO BUSAN

Per compensar la visió als cinemes d'Estiu 1993, i també, no ns enganyem, per pal·liar el malestar d'un queixal extret unes hores abans, em disposava a veure Train to Busan, una pel·lícula coreana sobre el típic apocalipsi zombi.
La trama no és cap sorpresa. País afectat per virus zombi, trobem un tren que surt de l'estació amb una infectada, i a partir d'aquí, pimpampum. Diguem que el guió no és ni original, ni guanyaria cap premi. Però mira, està ben realitzada. Té el punt de tensió correcte per fer-te estar en tensió, s'agraeix que tot i que hi ha sang, no s'hi recreen massa convertint-la en un seguit d'esquitxades tipus gore (encara que veient la imatge del tràiler que hi ha a continuació sembli justament el contrari). Recorda en alguns moments a "Guerra mundial Z" sense els diners i recursos de Hollywood, i per tot plegat es va endur algun premi a l'últim festival de Sitges.
Com ja he comentat altres vegades en altres entrades sobre pel·lícules que plantegen l'extinció, sigui natural, catastròfica o per zombis, el més interessant és com treballen el tema de la reacció de les persones davant de fets en què t'hi jugues la vida. En aquest film ho tornem a tenir, molt ben diferenciat, entre la gent que només pensa en ella mateixa, i la què és solidària i intenta ajudar els altres encara que t'estiguin perseguint desenes de menja-carn-humana. Com molt típic també, tenim en aquest cas, una nena. Aquesta és la que fa veure al seu pare com han d'actuar. Dóna per parlar-ne quan el seu pare li diu: "Ara no has de ser bona". En totes aquestes pel·lícules, aquest dilema és el més interessant. Difícilment viurem un desastre zombi a Catalunya, però altres desastres sí que els podríem viure accidentalment. Com reaccionaria la gent? Més val que no passi res.