SURREALISTA

No sé si alguna vegada heu vist la fotografia, o per televisió, la imatge d'un camp de futbol que té un arbre al mig. Diria que és en algun poble africà, que aprofiten l'esplanada més gran per jugar-hi. I allà al mig, ben plantat, un arbre de grans dimensions que obstaculitza el desenvolupament del joc, però que evidentment, no es pot tallar (allà no hi han de fer autopistes, ni indústria paperera, ni res de res...)

Mai m'hauria imaginat que una imatge molt semblant la trobaria molt a la vora.  El bàsquet passa per davant del joc dels nens d'educació infantil. Passa per davant. Mai més ben dit.

Tot el camp...és un clam!!!

En un dels últims partits del Barça al Camp Nou, els meus fantàstics nebodets, la Mònica i l'Ignasi, eren allà per fer-se la foto amb l'equip.

Un servidor, que com sabeu té un sisè sentit plenament desenvolupat, es trobava davant la tele amb la càmera preparada, convençut que entre els 50 nens que hi havia, ells sortirien.
I vaig encertar la meitat, perquè de cop i volta, la pantalla de la televisió s'omple amb la cara d'un nen fent ganyotes! Les presses em van impedir fer unes grans fotos, però ja se sap, el que compta és la intenció!!!