S'HA GIRAT FEINA!

Som-hi doncs amb el qüestionari:

DIVERSES:
* Els meus ulls: han vist coses
* Desitjo: que arribin les vacances
* Estic escoltant: el brunzit de l'ordinador
* No sóc: espanyol
* Ploro: amb qualsevol cosa que m'emocioni o emocioni als altres
* Perdo: la paciència molt fàcilment amb les coses que no són com penso què haurien de ser
* Em falta: més temps per estar sense fer res
* He de: ser menys perfeccionista
* Em fa feliç: sentir-me amb els altres part d'alguna cosa
* Lamento: tantes coses...
* Escolto: sempre que puc
* Tinc por de: del dentista, que hi vaig dimarts

Si o No:
* Escrius un diari? No
* T’agrada cuinar? ja ja ja ja ja ja ja ja ja
* Tens algun secret que no hagis explicat mai a ningú? Conscientment no, però segur que hi ha coses que no hi penso i que no he dit mai
* Avances l’hora del rellotge? No
* Creus en l’amor? Sí
* Et banyes tots els dies? Em dutxo
* Vols casar-te? Voler, voler.. no seria la paraula
* T’agraden les tempestes? Abans, si estava a casa i no havia de sortir, sí; però ara no paro de mirar el sostre
* La persona més estranya? Tots som una mica estranys en algun aspecte
* La persona que et coneix millor? Una noieta que comparteix pis amb mi... I la mamma!
* El professor més avorrit? és que em queda una mica lluny... es deia Mario Gonzàlez, andalús i ens donava català
* La frase que més utilitzes al msn? ms-què?
* El teu grup preferit? Ja t'ho diré (RIP) The pogues (RIP) estaré passat de moda?

ALTRES PREGUNTES:
* Signe del zodíac: Sagitari
* Data de naixement: 17 desembre 1972
* Lloc de naixement: Barcelona
* Color natural dels cabells: Castany (de nen era rosset)
* Color de cabell que portes ara: Pos el mateix
* Color dels ulls: diria que marrons, la veritat és que no me'ls miro molt.
* Número preferit: cap
* Dia preferit: depèn del què hagi de fer
* Estació de l’any preferida: estiu
* Esport favorit: futbol
* Cafè o té: cafè
* Muntanya o platja: muntanya! Platja non grata!
* Barça o Madrid? Barça
* Sol o núvols? Sol a l'hivern, núvols a l'estiu

En les últimes 24 hores has:
* Plorat? No
* Ajudat a algú? Sí
* Comprat alguna cosa? Sí, uns antibiòtics pel queixal
* Emmalaltit? No
* Anat al cine? No
* Sortit a sopar? No
* Dit t’estimo? Sí
* Escrit una carta? No
* Perdut la teva parella? No
* Parlat amb algú a qui no veies des de feia temps? Sí! I diumenge els veuré a més de parlar!
* Tingut una conversa seriosa? No (aquesta és difícil)
* Perdut algú? No (per sort, perquè hem anat d'excursió amb els nens, avui...)
* Abraçat a algú? Sí
* Barallat amb algun dels teus pares? No
* Barallat amb un amic? No
* Somiar despert? espert, dormit, de totes maneres

ALGUNA VEGADA PODRIES:
* Menjar un cuc? No, a no ser que sigui l'únic comestible després de dies sense menjar
* Matar algú? Espero que no
* Fer un petó a algú del teu sexe? ON???? No ho crec; suposo que dependria del motiu
* Llançar-te en paracaigudes? Sí, aquest sí (deu ser com la caiguda lliure de Port Aventura però deixant-te els collons a l'avió)
* Cantar en un karaoke? I tant!
* Ser vegetarià/ana? No, visca la butifarra!
* Emborratxar-te? Sí, visca el patrocinador!
* Robar en una botiga? Suposo que no.
* Portar maquillatge en públic? Això sí que no!

NOMINO: a tothom.

Collons! Deu minuts???? Qui havia dit que eren deu minuts? Me n'he estat mitja hora!!!
Però ha estat patxumba!

Riure o plorar

Ja fa temps que penso que cada vegada ens estan limitant més la nostra llibertat. No em refereixo a la llibertat nacional com a país oprimit, sinó que parlo de la nostra llibertat com a persones, de poder fer les coses lliurement, sense pensar en què passarà, etc...

M'explico comentant tres exemples que ens han passat des de que ha començat el curs.

Primer ens van dir que "Els nens no poden portar pastís de casa per a celebrar el seu aniversari!!!" Clar, és que es poden intoxicar. aquest cas està estretament lligat amb què no ens volien deixar cuinar a nosaltres a les colònies menorquines...

Després va ser el tema de les fotos i els drets d'imatge: "Prohibit que facin fotos als nens quan anem d'excursió!!! Drets d'imatge!!!" Qui et diu que cap ànima perversa es va colar a la festa del desè o quan juguen partits de bàsquet els nens i feia fotos per vés a saber què???

I l'última ha estat que hem d'evitar que els pares entrin a l'escola, perquè "i si cauen i es fan mal? Se n'ha d'encarregar l'assegurança escolar!!!" S'han acabat els concerts a la sala d'actes? No podran animar els seus fills al partit de bàsquet? I si quan van a fer una entrevista amb el mestre topen amb el ficus de l'entrada i s'hi deixen les dents?

Sabeu l'expressió aquella de "estamos rizando el rizo"? Doncs em sembla que li estem fent la permanent i tot! Fins on arribarà tota aquesta paranoia? Aviat serà millor quedar-se tancats a casa sense fer res.. i sense electricitat, no fos cas que t'enrampis!

NECESSITO QUE SIGUI DIUMENGE

Avui ja ha estat el súmmum...
Abans de les 6 del matí ja estava despert al llit, donant voltes...
I si ve poca gent? Que tristot que pot ser...
I si ve molta gent? Anirem desbordats, però "a lo grande"...
I si no surten les bombolles?
I si ens hem deixat alguna cosa important?
Com es pot fer un discurs amb un megàfon? O "a grito pelao"?
I si la gent no col·labora i no ens compra merchandising? Com eixugarem el dèficit?
I el berenar? El podrem anar a comprar? En comprarem de més o de menys?
I si algú passa amb una agulla i ens punxa els inflables?
I si fallen més monitors?
I si...?

Sort que en el fons sé que anirà bé, tot i els imprevistos que poden anar sortint. Però la veritat és que necessito que sigui diumenge...

Miri, miri... Miró!

Dos mesos exactes. Ahir, 5 de novembre de 2007 es complien dos mesos del 5 de setembre, el dia que vaig decidir de portar l'ordinador a Miró perquè estava escatxarrat. La garantia és la garantia, i no pagar ni un euro per la reparació tenia més pes que el què m'esperava.

Després de tenir-lo al taller unes setmanes, me'l tornen, i descobreixo que continuava espatllat (ordinador amunt, ordinador avall)... Després d'estones al telèfon seguint les indicacions dels informàtics ("pon: a de alicante, c de cáceres, t de tarragona..." Clar que el pitjor era quan deien "e de españa" ai, uix!)... Torna l'ordinador a Miró (amunt i avall), més dies al taller, ara torna a Roquetes...

I a partir d'aquí, descobrir que està buit del tot.

He perdut tots els documents; i ara torna a instal·lar-ho tot: office, impressora, dreamweawer... i finalment, ahir... l'internet!

A veure quant dura!!