No pot ser!

La Festa de la Primavera 2008 serà recordada per dos motius principals.
El primer, indisutiblement, l'àlbum de cromos. Quina feinada la de l'Alba i la Mariona... Però quin resultat!!!! Un àlbum que va ser elogiat per totes les persones que el van comprar i d'altres que se'l van mirar. En definitiva, guapíssim! Millor, perquè les hores retallant cromos van ser com un suplici...
I l'altre gran moment de la festa va ser l'actuació del Mag Lari. Se'm queien les llàgrimes dels ulls sense control!!! I no perquè la màgia fes plorar... Quin riure! El tiu té gràcia, i a sobre et fa uns trucs que encara no sé com s'ho pot arribar a fer. I recordant les paraules de la Clara quan l'ajudant del mag va desaparèixer dins d'una capsa (excepte la seva mà) diré: "NO POT SER!"

UNA ALTRA BAIXADA DE PANTALONS

El seleccionador català de futbol, Pere Gratacós, ha anunciat que en Bojan no jugarà el partit de dissabte entre Catalunya i Argentina. Ha dit qe no jugarà per evitar que vagin a més les crítiques al jugador després que aquest hagi decidit no jugar amb Espanya a l'Eurocopa.

No sé si posar-me a plorar, la veritat... I no per si juga un o l'altre, sinó per aquesta mostra (una altra) de genoflexió davant Espanya. És que ja en són moltes!!!

Personalment ho trobo molt fort que per aquesta xorrada no jugui. Ja fa uns anys vaig deixar d'anar als partits de Catalunya. Ho trobava una mena de festa infantil per a què "los catalanes estén contentos". I si no, per què jugàvem el mateix da que Extremadura, Múrcia, Canàries??? I no ens podem sortir del seu guió. I com s'omplien la boca els polítics de "treballar per la oficialitat". Colla d'hipòcrites mentiders!!!!

Resistència!

Aquí teniu la planta de Món Jove!!! Ja fa dies que va sorgir d'entre la terra, però les pluges d'aquest cap de setmana ens feien pensar que se l'haurien carregat.

I no! Ha resistit les aigües caigudes a Roquetes. Igual que nosaltres resistim tot el què ens va passant (anul·lacions navarreses, etc...) i tirem endavant, igual que la planta!!!

ARA SÍ QUE S'HA ACABAT

Final d'etapa. Ara ja no ens juguem res de res. sense copes, sense possibilitats de quedar segons, res. Ara ja es pot parlar del final d'aquest equip i del futur que ha de venir.

Si ja és prou trist parlar de l'entrenador de l'any que ve 24 hores abans d'un Madrid-Barça, més trist és assistir al ball que ens han fet. Un Barça impotent, sense orgull, sense ganes, sense intensitat, davant d'un Madrid que, sent ja campió, jugava com si li anés la vida. Quina enveja...

Només queda esperar que les decisions que es prenguin (els que se'n van i els que vindran) siguin fetes amb el cap. Tampoc és tan difícil... els que no es vulguin deixar la pell, al carrer. A veure si tornem a formar un equip guanyador...

Indignació

La relació amb les empreses que porten les cases de colònies ha estat sempre un camí ple de coses bones i coses dolentes. Hi ha hagut moments de molta indignació (El Congost, setmanes espernat respostes...) Els de Pere Tarrés ja saben el què en penso (l'any passat vam tenir una reunió amb una de les caps i ja els vaig dir), però és que el capítol viscut avui m'ha tornat a treure de polleguera.
I és que a l'estiu no estarem sols. Ja tenim un altre grup que ens farà companyia.
Les cases estan repartides entre moltes empreses, i és clar, cada una mira pels seus interessos. Qui surt perjudicat? Nosaltres, és clar! I és que si la casa té 160 places i nosaltres som 120, doncs hi caben 40 més, i s'han de posar. Tot això són ingressos i més ingressos... i a quin preu!!!! Cada any el preu és més car; aviat arribarem a pagar 30 euros al dia! I total, per a què? Per un plat d'arròs cubat o unes croquetes Findus! Perquè el servei o el menjar no millora, no canvia, és el mateix que fa 20 anys (això us ho puc assegurar...)
Res, que estic fins als nassos de les empreses que porten les cases, que no pensen en els clients, que són els nens i nenes i monitors, ni en la tasca educativa que volem dur a terme en les millors condicions.

FEM DISSABTE

Divendres de pont, quin dia més meravellós, ens vam dedicar amb el Jordi i la Meri a intentar posar ordre en el nostre estimat però mal cuidat piset.

Amb l'estona que vam estar, déu n'hi do la feina que vam fer. Bàsicament la vam centrar en llençar rampoines (perdó, reciclar!) i ordenar els trastos diversos. Cal destacar, a l'apartat menjar, els dies que fa que mengem magdalenes caducades; o també, que encara que n'anem bevent, el "Masjugo" no s'acaba mai...

Vam arribar a omplir 4 bosses industrials de porqueria (plàstic, paper, vidre i orgànic, és clar... o potser no...) I ara el pis ha quedat més presentable. Ara cal mirar el què hi ha als prestatges, perquè també hi ha cada cosa... sense comptar pots de pintura florits (que alguns tenen 10 anys com Món Jove). Però això ja serà un altre dia...

Ara bé, sí que caldria conscienciar-nos més i no ser tan marranos!!! I més endreçats, que no costa tant!!!