LA BELLESA DE SENTIR

Seguint la línia d'immersió en el món de l'educació emocional, mirant d'interioritzar el què és el més important i procurant treure totes les idees "happy-flowers" que són poc realistes en el dia a dia de les escoles, he acabat la lectura del llibre de l'Eva Bach, "La bellesa de sentir". En aquest llibre repassa els 12 passos a seguir per tal de fer un viatge que et porti de les emocions a la sensibilitat.
Lectura interessant, tot i que en alguns moments, la idea es repetia una mica (o almenys això em semblava a mi, des de la meva humil sensació de "novell" en aquest món). Tot i així, n'he extret algunes frases, experiències, idees que poden ser interessants per a aplicar en la vida com a persona, com a mestre o com a pare.
En un capítol es comenta la frase d'en Xavier Melgarejo, que opina que la prioritat d'un país ha de ser construir persones i no edificis o aeroports. És una de les primeres veritats que apareixen al llibre, i la constatació que alguna cosa ha de canviar al país si volem sortir de l'atzucac on som.
També dóna peu a la reflexió la frase d'un tal Philippe Meirieu (em sap greu no conèixer molts de les persones que són anomenades en el llibre) quan diu que "Tenir ganes d'escanyar algú no és delicte. El delicte és escanyar-lo". Cal legitimar les emocions, i entre elles, la ràbia. Tenim dret a estar enfadats i a fer-ho saber. Però compte amb com ho manifestem i quines accions emprenem degut a a aquesta ràbia.
Hi ha molts altres moments del llibre que conviden a pensar sobre aquest món que ara es comença a descobrir i que a moltes escoles se li comença a donar importància. Ara bé, malament farem de convertir-la en una assignatura:
- Què tens dilluns de 3 a 4?
- Mates
- I de 4 a 5?
- Educació emocional
Això no ha de ser així exactament, o reduir-ho a això seria un error. Tractar els nens emocionalment i fer-los créixer en aquest aspecte té més a veure amb com els parles, com actues, com els mires, que no pas en fer una activitat que et vingui marcada per una programació. En aquest tema encara estem una mica a les beceroles, i no hem arribat a cap destí. Estem començant un viatge que de fet, no acaba
mai. Com tots els viatges que s'emprenen en una escola.