NI PRINCESES NI PIRATES

Ni princeses ni pirates és un llibre de la Núria Solsona. Darrerament molts dels camins m'estan
portant cap a aquest tema, el de la igualtat de gènere. Primer va ser veure aquest llibre en una llibreria abans de l'estiu. Me'l vaig apuntar perquè com a mestre, és un tema que em preocupa i m'interessa. Després va ser en escollir l'obra de teatre per als alumnes d'aquest curs. L'escollida fou "Balons roses i nines fusteres", que veurem el proper gener i tracta del tema. A continuació, uns joves que ens vénen a fer unes xerrades i activitats sobre la igualtat de gènere el passat novembre. I finalment, decidim a l'escola començar a posar mans a la feina sobre aquest tema per poder fer accions ben aviat. Estava clar que el llibre havia de caure. I així ha estat.
En el llibre s'exposen moltes de les situacions del dia a dia que reflecteixen la desigualtat que regna a la nostra societat. Com imatges, llenguatge, maneres de fer que tots duem a terme diàriament són les rests d'una herència absolutament masculinitzada. Sense anar més lluny, he utilitzat el genèric "tots" per incloure a tothom. És que potser cal dir sempre "tots i totes"? Segur que podem trobar moltes formules. Fer-ho, buscar paraules que diguin el mateix sense especificar gènere, etc. Com ja passa en el tema de l'educació emocional, no n'hi ha prou en creure-hi, hi has de viure. Va donant algunes idees per intentar donar la volta a la situació des del món educatiu (famílies i escola). Quan parla dels joves, fa incidència en les assignatures i com es pot fer més visible el paper de la dona en cada una d'elles (per exemple, història, literatura, ciència... àrees des de sempre vistes des del punt de vista dels homes escriptors, reis o científics). Però després de llegir-lo, me'l prenc més com un llibre de conscienciació que no pas un manual d'instruccions. En molts moments, repeteix idees i exemples, cosa que referma aquesta idea, ja que la intenció és més adonar-se del problema. Les solucions, que proposa són molt bàsiques. Si a l'escola volem endinsar-nos i apostar fort per la igualtat de gènere, haurem d'anar molt més enllà del llibre, seguríssim.
Un dels capítols més interessants és el que parla sobre la vida al pati de les escoles. Tal com estem nosaltres, ha estat força inspirador. Així doncs, bon punt de partida pel què promet ser un projecte important, si de debò ens mullem.