LA FLETXA NEGRA

Des del curs passat que passo més estones a la biblioteca de l'escola. Endreçant i remenant, sempre
m'estic una estona en els llibres clàssics de literatura per tal de donar-me idees per futures obres de teatre, ja que aquest any en cauen dues més. Aquest estiu vaig anar més enllà ja que em vaig endur un clàssic de ciència ficció, L'home invisible, que va ser una de les meves lectures de les vacances.
Així, vaig pensar que no seria mala idea llegir clàssics de la literatura universal, llibres conegudíssims però que pel què sigui, mai havia llegit. Aquell de Wells va ser el primer, i ara ha estat el torn de La fletxa negra de Robert Louis Stevenson (autor de L'illa del tresor entre altres).
La novel·la és una història medieval, dels voltants del segle XIII, quan a Anglaterra hi havia les guerres entre Lancaster i York. Amb el rerefons d'aquesta lluita, coneixem un jove, Dick Shelton, que descobreix que els que l'han estat protegint i educant són en realitat, els assassins del seu pare. Això provoca canvi de bàndol i col·laborar amb els bandits de La fletxa negra, l'objectiu dels quals és acabar amb la vida dels seus opressors. Tot amenitzat per l'amor amb una donzella amb qui es voldrà casar.
És una historia interessant, però la veritat és que força enrevessada. Segurament, els coneixedors de la història d'Anglaterra ho tenen tot més situat, però per incults en el tema, costa una mica seguir els espais, els bàndols i els personatges que apareixen. Si un anglès llegís les cròniques de Jaume I segur que tampoc se'n sortiria. Així doncs,, el fet principal ha estat l'embolic de gent i a qui seguien cada un, etc. La història però, sembla senzilla però forçada. En el fons, la fletxa negra és un personatge secundari més, ja que se centra absolutament tot en el jove Shelton. Descartada com a obra de teatre perquè hi ha pocs personatges que tinguin molt paper i s'hauria d'omplir amb massa soldats i bandits amb número.
Mentre l'anava llegint, m'ha vingut una reflexió. Un dels aspectes que han fet dificultosa la lectura, segurament el principal factor, és el llenguatge. Escita fa molts anys, i traduïda al català també un grapat, el vocabulari i gramàtica utilitzats són típics de fa un parell de segles, i sense dubte fa feixuga la lectura, Possiblement, traduïda a un llenguatge més modern, el llibre seria més entenedor. La reflexió me l'he feta pensant en les lectures obligatòries que es posen en algunes escoles a ESO i Batxillerat. M'imagino joves actuals obligats a llegir Quixots, celestina, Mirall trencat, Madame Bovary... grans clàssics de la literatura, però amb un llenguatge massa antiquat pel nostre jovent. No crec que siguin lectures motivadores pels nois i noies, i segurament els fa avorrir la lectura. Evidentment, s'han de conèixer i treballar, però potser d'una altra manera que impliqui la seva lectura obligada. Cal buscar noves obres, i segur que moltes escoles ho fan, però no totes, i això, perjudica la cultura del jovent.