EMPATX DE FRANKFURT

Fa poc més d'una setmana, durant pocs dies, ens vam explicar el conten de la lletera. El Barça havia de guanyar a casa el "totpoderós" Eintracht de Frankfurt, i amb la resta de rivals de l'Europa League, era fàcil creure'ns campions, ja que tots són equips bons, però de segona fila, no ens enganyem (Celtic, Atalanta, Leipzig...). Sense entrar encara en detalls, el dissabte de lliga, a la mitja part, el Madrid perdia amb el Sevilla per 2 a 0. Automàticament, penses que el Barça guanya els seus partits i el pendent que arrossega, i en set dies es col·loca a només 6 punts del Madrid quan encara queden 6 partits. Així doncs, ens vèiem campions a Europa (i jugar així la Supercopa a l'agost) i amb possibilitats de lluitar la lliga fins el final. 

Una setmana després de totes aquestes il·lusions, tot ha petat. Ni una cosa, ni l'altra. Comencem pel més fàcil. El Madrid va acabar guanyant el partit i nosaltres perdem amb el "encara més totpoderós" Cádiz al Camp Nou. És a dir, a sobre que el Madrid encara s'allunya més, fots un ridícula a casa quan havies demanat als socis que anessin a animar després del ridícul major del dijous anterior. Esperpèntic. Ara a la lliga toca pencar fort per quedar almenys segons.

I de l'Europa League, què cal dir? Vam perdre 2 a 3 el partit, però cal dir que al minut 90 anàvem 0 a 3. Derrota, eliminats i amb un camp ple d'aficionats alemanys. Per culpa dels socis que estaven de vacances i els importava un pepino el partit, i també per culpa del club que va ser incapaç de gestionar la venda de manera que les entrades no anessin a parar en mans de facinerosos i empreses de revenda. Més de 30.000 alemanys omplien les grades de l'estadi i amb els seus càntics i la seva mala educació van aconseguir que molts culés, sobretot famílies espantades, marxessin del camp indignats i amb por. Un absolut desastre i pel qual, oh sorpresa, no ha dimitit ningú. Què estrany. Al final, què ens ha quedat? L'acudit de tota la vida: "xin liga, xin copa, xin na".