RESURRECTION (x2)

"Espero que tingui un final digne". Això és una de les frases que conté l'entrada que vaig fer a principis d'any després de recuperar la primera temporada de Resurrection. I he de dir que ... no, no el té. He estat distret veient la segona temporada, això és veritat, i més havent-ho fet en el meu tercer aïllament confinat, però què voleu que us digui? Tinc la sensació que han fet allò que demano als alumnes que no facin. Jo els dic quan hem de fer un text narratiu: "Abans de començar, cal tenir un guió amb les idees del què voleu que passi. Abans de començar a escriure, heu de saber què passarà i com acabarà la història". I la veritat, dona la sensació que el què han fet els creadors de la sèrie és anar improvisant a mesura que avançava la trama, i de mica en mica s'han acabat embolicant de tal manera que no sabien com sortir-se'n.

Comença la temporada gairebé on acaba l'anterior. Els ressuscitats se'ls emporta el govern a un centre, però decideixen que els que es poden quedar amb els seus familiars, ho poden fer. Com? El govern del USA permet que convisquin amb tranquil·litat al poble? Només això ja és inversemblant. Quan apareixen els que estan vigilats pel govern, no se sap exactament per què, què fan, qui els manté, què pensen fer amb ells... i pitjor al final, que de cop i volta marxen tots sense saber res d'ells, ni de la cap del centre, que en un capítol apareix com a supervivent d'un accident d'aviació, fet que acaba sent un bolet perquè no té cap relació amb res.

La vida al poble no és millor. L'embaràs d'una de les ressuscitades, acaba sent el punt clau de l'estada dels ressuscitats allà, però tampoc s'explica el perquè. L'aparició d'un antic predicador encara ho embolica més, perquè no saps si és bo, dolent, o res de res. També la trama de la mare dels germans Langston, que acaba sent el motor principal de la temporada, té moments de desconcert, igual que els que van apareixent relacionats amb això. Ara surten, després no surten més...

La sèrie em pot haver distret, però sense cap mena de dubte és un immens despropòsit digne de guanyar el premi razzie al pitjor guió. I és una llàstima, perquè si hi haguessin pensat bé, seria una sèrie molt interessant amb molta filosofia al darrere. Què hi farem... Però les coses com són. M'he emocionat més amb un capítol de 24 (sí, ja començo la setena temporada) que no pas amb cap d'aquest Resurrection de pa sucat amb oli. Llàstima.