Ara bé... ens ha faltat fer un brindis amb POMADA! Em sembla que al final vaig ser l'únic que en va prendre, allà, a Es mercadal, vigilant les motxilles mentre les noies (i noi) eren a l'atracció (Patxumba, la va definir la Clàudia).
La veritat és que aquesta barreja de ginebra i llimonada, molt bona no és... no m'acaba de fer el pes. Això encara dóna més mèrit a tots aquells mercadalencs que a les 4 de la tarda ja hi anaven fins el cul de la beguda en qüestió.
És una beguda perillosa; la boja del monte Toro estava en aquell estat degut a un esmorzar que havia fet basat en la pomada. I pomada hauria d'haver-se pres la socorrista de la piscina, a veure si es calmava una mica. Enlloc d'aixecar-se i tornar a seure tres-centes vegades, podria haver aplaudit el pilar de 3 carregat, inèdit fins a la data, i que difícilment es tornarà a veure!
Plens de pomada també deurien anar els gossos que vam trobar quan caminàvem per la carretera buscant un lloc per dormir. Quina por que vaig passar! I per altra banda, els que ens van despertar a les 3 de la matinada i ens van fer aixecar... sort que no n'havien pres, perquè si no, haurien passat per damunt nostre com si res!
Jo també em vaig cagar amb els gossos, i mira que a mi m'agrden, però aquells semblaven posseits!!!
ResponEliminahauriem d'haver fet el capità puff amb pomada.. jajja
ResponElimina