...I FELIÇ 2010!!

Acabem el blog d'aquest 2009 amb un video increible.
A Ucraïna també fan concursos tipus "Tu sí que vales", però mentre que a l'estat espanyol tot són xarnegades i altres rucades, en aquest país de l'est sembla que sí hi apareix gent que fa coses increibles.
El video és de la guanyadora, una noia que es dedica a dibuixar amb sorra a una velocitat desmesurada. És llarguet, 8 minuts, però val la pena!!!
Feliç any 2010!!!!

Bon Nadal!

Què estrany... no tinc massa la sensació de què sigui Nadal... Sembla com si un ens desconegut (o no) absorbeixi tot l'entorn i se l'engolís talment com un forat negre...
Però sí, és Nadal... així que bones festes a tothom!!!

LA GENT ÉS RARA

Ahir vaig tenir l'ocasió d'estrenar el nou enllaç de les línies 3 i 5 del metro a Diagonal. Tot molt modern, molt net... I és clar, la novetat de les cintes transportadores (com les dels aeroports) que t'estalvien caminar (per cert, a veure quan la posen a l'enllaç de Passeig de Gràcia).

La qüestió és que tenim dues cintes, una d'anada i una de tornada, i el passadís al mig per qui vulgui caminar.
Com que un servidor anava carregat de bosses i paquets, vaig plantar-me a la cinta i gaudir de la seva velocitat desmesurada (ironia, clar.... va molt lenta). El què em va sobtar és que la gran majoria de gent, va per la cinta, però caminant (!!!), molestant als que estem reposant. A més d'un, que va donar cops als paquets que havia deixat al terra, li vaig comentar: "Escolta, per caminar, tens el passadís del mig!". Però ja em vaig adonar que el 90% de la gent feia com aquella persona.
La gràcia és que anava igual de ràpid una persona pel mig que una altra per la cinta!!
La pregunta seria: La gent és imbècil o què li passa?

Què passa avui?

Avui quan anava pel carrer, ha passat un autobús pel meu costat (com moltes altres vegades); però aquesta vegada m'ha sobtat una cosa. Duia dues banderes. la senyera i la de Barcelona.


Ràpidament el meu cap ha començat a pensar... què és avui? Sant Jordi? La Diada Nacional? Festa major? L'aniversari de Guifrè el Pilós??????
Em diuen: és que avui és el dia de la Constitució. Cooooom? El dia de la Constitució ESPANYOLA? Ara sí que no entenc res... I què pinten aquestes banderes a l'autobús? Tothom sap quina bandera havien de posar relacionada amb el dia en concret... però no la posen... Per què? Per si ens ofenem? Per si és una provocació? No sé què és pitjor, si això o fer-nos passar per tontos...
Evidentment, ningú en dóna importància, és igual, no passa res... i així va el país pel món, fent llàstima...

HO HAN ACONSEGUIT

Finalment, després d'anys de parlar-ne, discutir-ne, deixar-ho estar... ho han aconseguit. Ja tenim el gran titular: S'ESCURCEN LES VACANCES ESCOLARS D'ESTIU!


Molt bé! Quin gran departament, el d'educació... quin gran conseller, l'Ernest Maragall... Sí, han reduït les vacances escolars. Ara, enlloc de 84 interminables dies, els nens i nenes en tindran... sí, sí, només 80!!!!
Quin canvi! Ara sí que respiro amb tranquil·litat! Quina gran decisió! Ara sí que es notarà, que els alumnes aprendran més, treballaran més... sí senyor! Ens hem de posar drets i aplaudir amb força aquesta sàvia decisió!!!


Però les famílies no veuen que els estan prenent el pèl? Ah, no... les famílies només veuen en això una maniobra per afavorir els mestres, per a què tinguin més vacances. Ai... si les famílies realment veiessin el què realment és important, que és l'educació dels seus fills, potser les coses anirien millor...
Altres regals del nou calendari:
- La setmana de vacances del febrer: el mateix conseller Maragall ha dit que la idea és que el 50% dels nens vagin a esquiar!!! Però que no ho veieu que tot és una maniobra econòmica interessada? És que és molt fort que digui això!!!
- Començar el segon trimestre el divendres 7 de gener; no només divendres (aquest any també, no passa res per això) sinó el dia 7!! Em pensava que el calendari buscava el millor pels nens i nenes...
INÚTILS!!!!!

Tornen els bons

Després de 7 anys, els Cranberries tornen a gravar un disc i preparen una gira que passarà per Badalona. Tot i que la cantant (ai Dolores...) va fer un disc en solitari (booooo), suposo que s'han acabat els diners, i cal posar-se de nou a la feina.
Però què importen els motius? L'important és que tindrem noves cançons macarròniques!!! Ara tinc 5 mesos per a buscar cangur... o que vingui!!!

2012

A mesura que es vagi acostant la data aniran sortint il·luminats que aniran ficant la por dins la gent (com el xou de la grip A, però a lo bèstia).
Mentrestant, podem gaudir de la pel·lícula que estrenaran aquest novembre.
Si ja havíeu vist el primer tràiler, no us perdeu el segon...
Tràiler 1:
Tràiler 2:

Fins els nassos

Doncs sí. Estic fins els nassos. De què? De moltes coses, és clar; però ara m'estic referint a les companyies de telèfons (Telefonica, Orange, Ono, Jazztel... TOTES!!!)
N'estic fins els nassos perquè són uns pesats, no suporto que truquin cada dia a les dues, les tres, les quatre... És que truquen fins i tot a quarts d'onze de la nit!!! EI!!! QUE HI HA GENT QUE DORM!!!! MALEDUCATS!!!! Truquen a totes hores, tots els dies, diumenges i festius...!!!!
Però que no mengen? Que no dormen? Que no callen?
Sí, ja... són unes pobres persones, provinents d'altres països que han de fer aquesta feina, que ells no en tenen cap culpa... PERÒ ÉS QUE JA ESTÀ BÉ!!!
NOMÉS VOLEM QUE ENS DEIXIN EN PAU!!!!

UNA FOTO PER AHIR, UNA FOTO PER DEMÀ

Una altra Diada

Ja som a les portes de la Diada Nacional de Catalunya. I què ha canviat en aquest any des l'última Diada? Res.
Seguim amb un Estatut de pa sucat amb oli que espera la benedicció dels espanyols i un finançament que fa llàstima, seguim sent la riota d'Espanya, seguim anant al cinema a veure pel·lícules en castellà, seguim sentint com parla una Generalitat des de Madrid...
Espera, calla... potser sí alguna cosa està canviant. Potser són imaginacions meves, però tot el debat Catalunya-Espanya, cada vegada està en boca de més gent; de tant en tant van sortint iniciatives (sempre d'àmbit privat) promovent la defensa del país.


I no podem deixar de parlar del sarau d'Arenys. L'important de tot plegat no és la votació que volen fer, sinó la reacció que ha provocat (PP, Ciutadans, PSOE, Espanya, Falanges...) Tots s'han unit per aturar aquesta indecència de votació!!! Com s'han esverat!!! Com demostren la seva veritable cara rabiosa!!! La Generalitat, com sempre, mirant-s'ho, com si això no anés amb ells... Estan massa enfeinats preparant la "seva" celebració de la Diada, aquell espectacle penós que fan al Parc de la Ciutadella. Intenten desvirtuar la Diada, convertir-la en un Sant Jordi, com si es pogués barrejar l'aigua amb l'oli..
Bona Diada a tothom! I espero que enviin a Arenys aquells mossos que tan bé estomacaven estudiants... No millor que no, que segur que s'equivoquen de manifestants...

TOCA CALLAR

Ahir 30 d'agost, al final de la diada de Sant Fèlix, molts parlàvem de com els Castellers de Vilafranca havien quedat lluny del què tothom s'esperava, i ens preguntàvem si realment tenien preparats els castells tan anunciats.
Avui, 31 d'agost, han descarregat el primer 3 de 9 amb folre i agulla de la història. Així que toca callar i aplaudir.
Això sí, no us perdeu la locució del video, amb un parell de moments estelars; a veure si els descobriu...

Intent de censura a Figueres

Dissabte vinent, a Figueres, i dins el festival Acústica, hi ha prevista l'actuació d'en Cesk Freixas.
Però una colla d'il·luminats, agrupats en el què se'n diu partits polítics (PP i Ciutadans), volen prohibir el concert i exigeixen a l'ajuntament de Figueres que l'anul·li. I per què? Perquè es mou dins l'àmbit independentista.
Aquest és el perill d'en Cesk Freixas. Fins i tot els populars amenacen en anar a la Fiscalia. Increible!
Com també n'és d'increible el silenci en els mitjans de comunicació o en la resta de partits polítics davant aquesta nova mostra d'atac al país. Aquí podeu trobar més informació.

SUDOKU POWER

Després del trcer lloc del 2007, i la no participació del 2008, aquest any arribava al concurs de Sudoku amb la intenció de pujar al podi. Sí, és clar, l'important és participar, ja, ja... Però si guanyes molt millor, no?
Però aquestes ganes gairebé es queden en no-res quan el primer dels tres sudokus de la fase eliminatòria (eren tres en 45 minuts) em va gastar 20 minuts i a més estava malament. Vaig haver de fer els altres dos i repetir el primer en la meitat del temps. I just quan quedaven 10 segons, vaig poder acabar i classificar-me per a la ronda final.


Aquesta ronda, només acceptava els tres primers en acabar sense cap error. Era aquest sudoku doble que teniu aquí. Va acabar un noi, després una noia... quedava el tercer classificat. S'aixeca un altre noi... però s'havia deixat dos números. En un atac de rapidesa extrema, omplo les caselles i síííííí!!! Com fa dos anys, tercer!!!

Hleb

Jo sempre vaig dir que aquest noi és bo!!!

ASCENSORS DEL METRO

Des de fa una mica més d'un parell de mesos, utilitzo amb força assiduitat els ascensors del metro de Barcelona.
En general, la majoria funcionen (no com les taquilles més amples pels cotxets, que per una que s'obre bé, n'hi ha vint que no!!!).
El que és increible d'això dels ascensors és descobrir com és de vaga la gent. Vaga, mandrosa i maleducada!!!
Tenim gent, tant joves com grans, que per estalviar-se un petit tram d'escales mecàniques, agafen l'ascensor. Mira, si fossin escales de peu, i de pujada, encara es podria entendre... però és que hi ha persones que fan una santa volta per agafar l'ascensor!!
I clar, després, tots apretadets, perquè ja us dic que nosaltres, carregats com anem, entrem; només faltaria!
També hi ha aquella gent que arriba abans a la porta de l'ascensor, i quan entra, es posa al mig per tal que no entrem!!! És increible fins on arriba la mala educació de la gent!!!!

Ben fet!

Finalment, com molta gent havia demanat, el Barça ha fitxat Noemí Rubio, futbolista de l'Español de Cornellà.
Potser recordareu que la noia, és del Barça i va anar a la final de Copa ben pintadeta.


Des de llavors, l'Español de Cornellà la va apartar de l'equip i no la va deixar tornar a jugar més, com una no-mostra de joc net, educació... que és el que no tenen en aquest equipet.
A partir d'ara, jugarà amb el seu equip. Sort! I fes un parell de golets en el derbi!!!

A LA MUNTANYA!

Temps era temps hi havia... un blog oblidat!
Mirarem d'anar-lo posant en marxa de nou. I per començar, vull recuperar una cançó que vaig tornar a sentir en el casament que vaig anar fa poc (visca els nuvis!).
Un clàssic entre els clàssics.

In-competències

Avui m'he reincoporat a la feina després d'uns dies de dedicació a un PETIT assumpte. El que m'he trobat ha estat, l'esperadíssim informe de final de curs, les notes del tercer trimestre!!!
Aquesta vegada, apart de posar la nota global de les diverses àrees, el meravellós Departament d'Educació ens ha obsequiat amb les (in-)competències bàsiques. No sabria explicar-vos massa bé de què es tracta; però fins que no ho tingui clar, ara per ara, crec que és una de les estupideses i pèrdues de temps més grans dels últims temps.
Si voleu saber què és, consulteu en el currículum d'educació primària, un conjunt de frases com la que dóna inici a la "Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic"; tota una perla:

"Aquesta competència mobilitza els sabers escolars que li han de permetre comprendre la societat i el món en què es desenvolupa, fa que l'alumnat superi la simple acumulació d'informacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqüències i dirigir reflexivament les accions per a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta d'éssers vius."

Ara avalua cada alumne sobre si ha assolit això...

TANCAT PER MASSA FEINA

Un anunci guai

Moltes vegades, quan estem mirant la tele i arriben els anuncis, aprofitem per anar al lavabo, canviar de canal... i depén de quina cadena, tens temps de fer el sopar, menjar i rentar els plats.
Però de vegades ensopegues amb anuncis que estan força bé. Com el que aquí us presento.
És (llàstima) de telefonia mòbil. En una estació de tren, comença a sonar una música pels altaveus, i barrejats entre tota la gent, hi ha 400 ballarins. Comencen a ballar uns quants, i de mica en mica se'n van afegint, fins que la gent normal que hi ha per allà, també es posa a ballar. El lema de la companyia és: "La vida és per a compartir".
Ah, i no hi ha "trucu de l'almendrucu"; hi ha un making off on expliquen com ho van fer, etc.

QUIN CARTELL!!

El divendres es va fer públic el cartell de la Festa Major de Gràcia del 2009.
I qui l'ha fet???????
La Clara!!!! Moltes felicitats!!! I som-hi tots a passejar amb la samarreta (ens haurem d'esperar uns mesos...)
No us perdeu les declaracions de l'artista a:
http://www.graciatelevisio.cat/node/565

La copa del...

Darrerament aquest blog sembla ser un monotema. N'hi ha que estan a la recàmera, però és clar, és que el Barça ho està guanyant tot (o almenys això esperem).
Per ara en portem una, la desgraciada (pel nom) copa del rei. Però és que si no es digués així, es diria copa d'Espanya, així que deixem-ho estar.
Apart d'estar contents, i visca el Barça, etcétera etcétera... cal fer-nos ressó de la ja famosa xiulada a l'himne espanyol.

De fet, els mitjans espanyols és de l'únic que parlen, com si fos una cosa important, un ultratge en majúscules. Aquí a casa nostra, molta gent se sent orgullosa d'aquesta xiulada... Quina colla de rucs! Com sempre, es fa un espectacle com aquest i ja està... què catalans que som! Després, la gran majoria dels que xiulaven, gaudiran de l'Eurovision del dissabte, aniran al cinema a veure pel·lícules en castellà quan poden veure-la en català (si hi ha la sort que la facin en català, és clar...), i un llarg etcétera...
No suporto els "catalans per un dia"!!!

TOTS ELS CAMINS PORTEN A ROMA

Uns ja hi van ser... altres hi seran...
27 de maig, final de la Champions!

Braveheart

Aquests dies mentre planxava, he estat veient Braveheart, la pel·lícula del Mel Gibson que mira d'explicar la història de William Wallace, l'heroi escocès.
No us explico la pel·lícula perquè possiblement l'heu vist, i si no l'heu vist ho heu de fer.

El que m'ha fet reflexionar aquesta vegada de la pel·lícula ha estat la increible coincidència entre els nobles escocesos i els actuals polítics catalans. Si teniu ocasió de reveure el film, us adonareu de la cobdícia d'aquells nobles; de cara al seu poble, els defensen; però a l'hora de la veritat, pacten amb l'enemic (allà els anglesos) a canvi de càrrecs i terres. També és curiós veure com entre ells mateixos es barallen per ser el que té més poder.
Igual igual que les batalletes del tripartit entre ells i amb l'oposició. Igualet com a nosaltres ens diuen blanc, i després corren a pactar amb el govern espanyol.
De veritat, veritat, és increible com són de clavats!!

UAU...!!!!!

Deia un gran poeta: "No se vayan todavía... aún hay más!!!"
Espero que aquestes paraules siguin el preludi d'allò que s'ha d'esdevenir (Chelsea, lliga, copa, champions).
Però no pensem en el futur! Avui és un dia per gaudir, per recordar el vespre d'ahir... Oh, si en feia de temps que no cridava tant... i quins rondos, i quines cares els del Madrid... tot plegat va ser fantàstic!!!
Felicitats a tots els culès, i bona sort per dimecres!!!

Sant Jordi 2009

Feliç diada de Sant Jordi per tothom!!!

La imatge representa la (segurament) única senyera a Roquetes.

AMB TOTS VOSTÈS...

Get a Voki now!

Ens espera una de bona

Avui hem anat amb el Magí cap a Sant Martí Sarroca per tal de poder experimentar l'excursió que farem dissabte que ve amb els nens. I sort que l'hem fet!
El viatge d'anada ja ha estat accidentat. Havíem d'anar en tren fins a Vilafranca. Hem sortit puntuals, però de tant en tant ens paràvem una estona en un túnel o bé a la via, esperant que passés el tren de pujada. Total, que s'anava acostant l'hora que sortia el bus cap a Sant Martí, i nosaltres al tren. Hi ha hagut un moment que ens hem estat parats ben bé deu-quinze minuts en una estació soterrada. I ja ens teniu maleïnt la Renfe i tota la seva patuleia... Féiem tard! Se'ns escapava el bus! Fins que el Magí mira per la finestra i diu:
- Però si som a Vilafranca!!!
Resulta que ens havíem empanat, i que estan fent obres a l'estació vilafranquina. Feia un quart d'hora que havíem arribat!!! Però el bus, ja havia marxat i no en sortia un altre fins al cap de dues hores.


Així que hem agafat un taxi fins el castell de Sant Martí. L'excursió comença allà. La guia deia que a la plaça del castell hi havia unes marques grogues i unes fletxes de fusta que marquen el camí.
Però, què voleu que us digui? Allà no hi havia cap senyal de res. Una mica més avall del castell, trobem els senyals. Bé, per fi comencem el famós "camí equipat", l'aventura!!! Però quina aventura? Mitja hora caminant per un camí forestal, sense cap mena de gràcia. Ah, sí, pujada, molta pujada... Quina enganyifa!!
De sobte, trobem una fletxa de fusta que indica "Cap avall!" Aaaaah! Ara sí que comença un caminet més salvatge...


L'excursió en sí no té cap objectiu específic. Hi ha uns trams amb unes cordes per pujar o baixar (tot i que agafar-se als arbres ajuda més), uns passos més estrets, tot força intrèpid. Però hi havia dues coses amb la qual no comptàvem:
- Degut a les pluges, el sòl relliscava d'una manera absolutament... mmm... diguem-ne relliscosa. Unes bones relliscades que no ens han fet anar per terra gràcies a la nostra habilitat...
- I també degut a les pluges i al vent del temporal del gener, estava ple d'arbre arrencats que tallaven el camí i que dificulten ENORMEMENT el trajecte. Has d'estar saltant arbres ara sí, ara també...


Total, que per dissabte que ve, ja podem anar preparats a posar el cul a terra per tal d'anar fent el camí...
La tornada ha estat tan accidentada com l'anada. Primer, el bus de tornada ha fet 20 minuts tard, i de segon, hi havia averies a la Renfe, cosa que feia que els trens anessin malament i amb retard. Així que hem tornat amb autocar. Xim pum!

BAIXA EL TELÓ

Aquesta és la cara que ens ha quedat al Víctor i a un servidor al finalitzar les obres de teatre de 3r.

En menys de 24 hores, quatre representacions; ahir davant les famílies i avui davant la resta de nens i nenes de l'escola. Uns han fet "L'illa del tresor", amb en John Silver i els pirates; els altres, "Mary Poppins", en una versió que ha agafat coses del conte i de la pel·lícula.
Sí, al final he quedat content de com ha anat, però segueixo dient: "ÉS L'ÚLTIM ANY!!!!".
I per si un cas d'aquí dos anys no me'n recordo, ho deixo aquí escrit per tal de fer memòria. I si, tot i això, en torno a fer, obligueu-me a fer-les de més curta durada!

L'únic bo que té el fred

Molts saben que prefereixo l'estiu a l'hivern. No és que m'agradi aquella calor enganxosa de l'agost, però és que no suporto el fred. No m'agrada. I aquest any, que va començar tan d'hora i que encara dura, estic que ja no l'aguanto més.
Però he de dir que el fred i el mal temps té una cosa bona, només una. I és que hi ha menys ciclistes pel carrer. Oh, quin gust! Ara, per motius obvis, no els pateixo anant en moto, només com a vianant. L'altre dia, baixava jo ben tranquil pel carrer Gran i sento "Ring, ring..." Una bici que demanava pas. Ring ring? Ja veuràs què en faig jo del "ring ring"! Què no sap circular pel carrer que ha d'anar molestant els gentils caminants???
Ai... això és l'únic que trobaré a faltar de l'hivern quan finalment s'acabi... Torna la plaga!

PARLAR BÉ DE LA FACULTAT

Darrerament potser "haveu vist" anuncis com aquest:

Propaganda de Blanquerna, l'escola universitària de mestres de la Universitat Ramon Llull.
Jo hi vaig anar, i com diu la meitat de l'anunci, treballo del què he estudiat, i també del què crec que és la meva vocació.
Ara bé, no per això, "parlo bé de la meva facultat". I justament pel pensament crític. sempre he criticat Blanquerna, quan hi estudiava i quan ho vaig deixar de fer. I encara ara crec que és una fàbrica d'inútils (fins i tot uns mestres de la facultat em van donar la raó), un lloc on només pagant tens la carrera feta, i que donen títols d'una professió tan important d'una manera totalment inconscient.
Dono les gràcies a Blanquerna perquè degut al meu pas per allà ara faig cada dia allò que m'agrada. Però gràcies a Blanquerna, a moltes escoles hi ha ineptes fent de mestres.

Futbol infantil

Ahir dissabte vaig anar a veure un interessantíssim partit de futbol: CANYELLES - SANTS.

Era la primera vegada que veia l'Ignasi jugant un partit amb el seu equip i va coincidir en què li tocava ser capità (en una de les fotos se'l mig veu en el sorteig de camp). Cada setmana el capità és un dels nens de l'equip. I això ja va ser una cosa que em va agradar... psico-pedago-educativament parlant és molt correcte per part dels entrenadors de l'equip. Ja m'agradaria que en altres activitats esportives extra-escolars hi hagués aquest punt tan políticament correcte.
Apart d'aquest fet, també cal destacar un dels temes més controvertits en aquest tipus d'espectacles: el comportament de l'afició, és a dir, dels pares.
Cal dir que va ser molt correcta. Home, hi ha pares que es creuen que són els entrenadors, però apart d'això, hi havia fair-play. I també per part dels pares locals de Canyelles, que tot i que Sants va guanyar 8 a 2, no van perdre en cap moment el sentit de l'humor i la seva posició en el camp, que era estar pels seus fills i animar-los.
Em van comentar que això no passa sempre; que de vegades es troben amb pares "xungos" i que inciten a la violència o al joc brut. Però almenys ahir, tot va ser correcte.

UNA ALTRA ROQUETES ÉS POSSIBLE

Aviat farà tres anys de l'exili a Roquetes...
I de mica en mica, aquest barri està canviant. Ahir nit va tenir lloc un esdeveniment clau que marcarà un abans i un després; un esdeveniment que demostra la veracitat del titular d'aquest missatge.
Després que el president de l'escala ens dediqués un "bon dia"; després de poder comprar "El Punt" al quiosc; després de sentir cada vegada més català a les botigues; ahir va arribar el canvi de debò: ELS COETS QUE ES VAN SENTIR AMB L'ELIMINACIÓ DEL MADRID A LA CHAMPIONS!!!

10mil a Brusel·les

Aquest dissabte ha tingut lloc a Brusel·les una manifestació independentista sorgida des de la ciutadania, sense cap mena de vinculació a partits polítics.
Personalment, m'hauria agradat molt ser allà, però al final només hi ha anat el meu pensament...
Ha estat una iniciativa molt maca, que més enllà de si eren 2, 3 o 5000 participants, cal destacar la mobilització aconseguida del no-res. La clara constatació que si volem, podem anar fent coses. El que cal és unir-nos. Perquè estem tan dividits entre nosaltres, que fem riure.
Primer cal aconseguir la independència tots junts, i després, cadascú ja es posicionarà a la balança política. No com ara, que cadascú vol aconseguir-ho per la seva banda sense comptar amb els altres.

"T'HAN BESTIAR"

Ahir vaig entrar a l'edició digital de "La Vanguardia" en català. No és un diari que m'apassioni, però hi apareixia una entrevista a l'Henry, que deia textualment: "Catalunya no és Espanya".
Ja que m'havia cridat l'atenció el titular, vaig voler llegir la notícia, i com que pots clicar la versió en català, ho vaig fer.
Però no vull parlar de les declaracions del futbolista.
Resulta que la pàgina en qüestió és una traducció automàtica que fa l'ordinador de la versió espanyola del diari.
Llegint, llegint, vaig anar trobant errades més o menys greus, fins que vaig arribar a una frase que era incapaç d'entendre. L'Henry deia: "T'han bestiar." Renoi! M'ho vaig mirar del dret, del revès... a veure si pel context ho entenia... Però no hi havia manera.
Em vaig rendir, i vaig posar la fletxa del ratolí sobre la frase, ja que d'aquesta manera surt la traducció. I una vegada fet, no vaig poder parar de riure fins al cap d'una bona estona.
Voleu saber què vol dir "T'han bestiar"???
Està claríssim! Traduït al castellà és...... "Te han ganado".

Primera vegada

Després de ben bé tres mesos i mig, finalment he conduït.
Aprofitant que avui era festa, he agafat un cotxe d'Avancar (un Renault Clio) i he estat un parell d'horetes donant voltes per la ciutat.
Ha estat la primera vegada que he agafat un cotxe tot sol des de que tinc carnet. L'última vegada va ser el dia de l'examen, amb el profe de l'auto-escola i l'examinadora (que per cert ja està jubilada).
No us negaré que els nervis eren importants. Em pensava que em pasaria les dues hores donant voltes pel pàrking; però finalment, he sortit al carrer.
En general ha anat prou bé. Tres calades sense importància; m'han pitat dos cops, un quan s'ha calat i l'altre, no ho sé; potser per què anava amb la calma? A aquest últim l'he saludat quan m'ha avançat pel costat.
Ara espero no trigar massa més a dur-lo una estona, i així anar-me habituant.

BARÇA 1 - ESPAÑOL 2

Vull deixar clar d'entrada que el Barça va jugar com el cul.
Que ho van fer fatal.
Que no van dominar el partit.
Que no vaig entendre els canvis del Guardiola, cap ni un.
Que l'expulsió és injusta, però que no és excusa.
Ara bé, tots aquests aclariments no eliminen el desig desenfrenat de què l'Español baixi a Segona Divisió; que s'enfonsin en la misèria; que estrenin el seu nou camp de futbol jugant contra Albacetes, Eibars i altres equips del seu nivell; o senzillament, que desapareixin...
La setmana que ve, juguen contra el Madrid. Voleu que us digui què faran?

La venjança del bandoler

Acabo de llegir "La venjança del bandoler", novel·la d'en Martí Gironell, conegut per ser l'autor del boom "El pont dels jueus" i també conegut per la seva feina a tv3.
Alguns diuen que per aquest fet, el què s'anomena "escriptor mediàtic", va tenir tant èxit el llibre. Jo me'l vaig llegir i em va agradar, estava bé.
Però he de dir que, després d'haver procedit a la lectura d'aquest altre llibre, el del bandoler, reconec que m'ha agradat moooolt més que la del pont. No sé trobar-li motius, en aquestes coses sóc molt pla; però m'ha enganxat més, suposo que en part perquè no hi havia la pressió que tenia l'altre llibre.
Té algun moment liós, perquè no saps qui està traïnt a qui, però de seguida recuperes el fil i passes una bona estona, alhora que aprens coses, ja que està molt ben documentada.

EL RETROBAMENT

Us poso en situació.
L'estiu passat vaig comprar-me un rellotge nou, donat que el què tenia, estava força atrotinat (com la moto...) Evidentment, vaig procedir a la compra d'un rellotge en la línia dels què portava des de feia anys.
Però inexplicablement, el setembre, va desaparéixer. El vaig buscar per tot arreu, dins de casa, fora de casa... Vaig pensar que l'havia perdut a l'excursió a L'Espluga de Francolí...
Vaig passar-me gairebé dos mesos sense rellotge, esperant trobar-lo (mirant el mòbil, o bé, si era a l'escola, mirant el cronòmetre...)
Finalment, vaig decidir comprar un rellotge nou. Però no dels (entre cometes) bons, sinó un de més cutre, tirat de preu, per anar passant. Vaig pensar que si em gastava X diners en un altre rellotge, just llavors apareixeria l'antic.
I coses de la vida, sis mesos després d'haver-lo perdut... diumenge, remenant bosses, a què no sabeu què vaig trobar?

Necessito el Perry Mason

Ahir vaig anar als jutjats pel tema de la moto; aquella andròmina que tinc abandonada des de fa tres mesos.
Tot va ser molt senzill. Van cridar els amos de les motos implicades per saber si volíem reclamar els danys de la reparació. Personalment, acoquinar 700 euros, em fa una mica de ràbia, així que vaig dir que sí que volia reclamar.
Resposta: Doncs ens veurem al JUDICI. Toma castanya! Ara sí que l'hem feta bona...
Però el millor va ser quan li vaig preguntar si sabia que havia passat, perquè els mossos i guàrdia urbana no m'ho volen dir. La dona que m'atenia tampoc semblava tenir mltes ganes d'explicar-m'ho, però finalment va dir:
- Res... una gamberrada.
- Com? No va ser un cotxe?
- No, va ser una gamberra que va tirar les motos pel terra.
Així que ja veieu... Clar que els mossos i urbana no em volen dir la matrícula! És que no n'hi ha, de matrícula. Però, per què no ho deien des del primer dia que va ser una quinqui dels nassos?
Doncs apa... ara, a per ella! (esperem almenys que no sigui alumna de l'escola...)

TMB: TRANSPORT MISERABLE DE BARCELONA

Mai en 14 anys havia fet tard a la feina. I avui, 2 de febrer de 2009, entrava per la porta de la classe a les 9'50 del matí.
I quin motiu tenia?
M'havia enredat amb els llençols?
Havia "rujat" el sopar del dia abans?
Les pluges havien tornat a foradar el sostre de l'habitació?
NO!!!
Senzillament he agafat el modern i fantàstic transport públic; aquell que fa un mes va encarir els seus bitllets de manera malèvola i despiatada... aquell transport públic que diu: "tots movem Barcelona"... I tant que la movem!!! Aturats a les estacions durant cinc, deu, quinze, vint minuts...!!!!
Ha estat simplement horrorós, escandalós, vergonyós, denigrant i tots els adjectius sinònims que us pugueu imaginar.
Una hora i quart per anar de Roquetes a Lesseps, canviant de trens perquè ens anaven fent fora, informació nul·la... patètic
Barcelona fa llàstima!

Canvis

Remenant remenant, m'he decidit a fer un canvi d'imatge del blog. Ja feia temps que no el tocava, i apa... ja està fet.
Com a element nou i destacable, hi he afegit una part que he titulat (fent ús de molt poca imaginació), FRASE DEL DIA. Cada vegada que tingui alguna cosa a publicar, escriuré una de les lleis de Murphy. Tots coneixem la primera llei de Murphy: "Si alguna cosa pot anar malament, no dubteu; segur que hi anirà!" Però després d'aquesta, n'hi ha moltes més. Us les aniré presentant de mica en mica. Au siau!

SEMIFINALS

Ja som a semifinals de la copa del titot.
Ja té nassos que anant 3 a 0, haguem patit una mica al final. Però només vull fer un apunt. Veient com ha jugat l'Espanyol, li desitjo un feliç viatge a segona divisió. Perquè només juguen motivats contra nosaltres, mentre que a la lliga fan pena! Així que apa, pericos, que us vagi bé! Un camp ben bonic que tindreu, per jugar a segona contra el Múrcia, Córdoba, Castelló...

El jutge m'espera

Alguns recordareu que el passat novembre un cotxe es va emportar per davant un grup de motos ben aparcades, la meva entre elles...
Posada la denúncia, la meva companyia d'assegurances diu que ni Guàrdia Urbana ni Mossos tenen atestat de l'incident...
La reparació de més de 600 euros és totalment inviable si la companyia no paga. La meva moto me l'estimo molt, però no fins a aquest punt...
Aparcada des de fa dos mesos al carrer, ja li han fotut els dos retrovisors...
I què em va arribar divendres???? Sí, sí, el dia que vaig veure sortir el sol des de Torre Baró...
UNA CITACIÓ JUDICIAL!!!!
Dimecres que ve, he d'anar als jutjats amb el pressupost de la reparació. Espero que no em confonguin amb l'animal que va provocar la destrossa... Sóc una víctima!!! També espero que el jutge no necessiti traductor per entendre'm i que em deixi expressar en la meva llengua. Jo ho penso fer... Espero que no em tanquin per "desacato al tribunal"...

SURT EL SOL A TORRE BARÓ

Veure com surt el sol ha estat sempre un moment bucòlic.
A la platja... a la muntanya...
Però mai m'havia imaginat començar un nou dia TIRAT a l'estació de Renfe de Torre Baró.
Dijous i divendres he anat a Vic, a participar en un curs de llengua amb mestres d'altres escoles. Per anar-hi, agafar el metro fins a Trinitat Nova, enllaçar amb el metro que porta a Torre Baró, i d'allà el tren que surt a les 7'34. De casa fins l'estació... res, 15 minuts com a molt.
Dijous cap problema; però avui, quan em tocava agafar el metro, veig el rétol "PROPER TREN: 10m 57s". Déu meu! Però què diu? Si aquest temps es complia, volia dir arribar a Torre Baró a les 7'32!!! No em podia creure que perdés el tren!
Axí que allà a l'andana, em preparava l'import del bitllet (4'35 euros), moneda per moneda, per tal de no esperar el canvi.
Arriba el metro... fem les dues parades de rigor... només obrir les portes, surto corrent com un boig... arribo al carrer... segueixo corrent... veig com arriba el tren... segueixo corrent... entro a l'estació... paro de córrer... compro el bitllet... torno a córrer... pujo les escales... i... el conductor del tren em saluda tot dient: "Qué mala sueeerte!"
Em quedo allà assegut, respirant descontrolat, amb cara d'imbècil, i amb una ràbia interior que feia por.
Així que, en un banc de l'estació, i durant uns tres quarts d'hora, he pogut veure com naixia un nou dia. Un dia que només començar ja es preveia complicat. Inmers en aquests pensaments, comença a ploure...
CONTINUARÀ...

Ja toca!

Ja toca parlar del Barça!
Des de que ha començat la temporada, encara no n'havia dit res. No fos cas que caigués en l'eufòria... I és que realment podem estar tots ben contents de com van les coses. Qui ho diria quan el Laporta va dir que l'entrenador era el Guardiola. Jo al principi no m'ho creia, i mira-te'l... Récord per aquí, récord per allà...
Això sí, no hem guanyat res de res. La lliga pinta bé, però la copa i, evidentment, la Champions, depenen del dia que tens.
Però ningú ens pot treure la il·lusió de que aquest any podem tornar a aixecar la Copa de les copes.
Per cert, i com a curiositat, fixeu-vos on guanya el Barça les Champions: Londres, París. Aquest any és a Roma (li van les capitals?)

AGULLETES

Avui s'ha disputat el segon torneig de futbol entre les colles de cultura de Gràcia. El resultat, desitjat abans de començar, s'ha complert: CAMPIONS.
La final s'ha jugat entre nosaltres i la Vella de Gràcia. Després dels 20 minuts de joc, que han acabat amb un empat a un, els penals han decidit que la victòria anés a parar a mans castelleres. La victòria es deu en gran part a la intervenció del nostre porter, l'intrèpid Andreu. En el video podeu veure el penal decisiu que ha llençat el Jordi de Reus.

La meva intervenció ha estat, com no, determinant. Si l'Andreu era el jugador desequilibrant, jo era el jugador desequilibrat. He començat el primer partit ensopegant dues vegades amb els rivals. Després ja he millorat el meu estil... que no és molt destacable.
El segon partit, contra la colla del Drac de Gràcia ha estat lleig. S'han empipat amb l'àrbitre perquè un dels seus ha fet comèdia, i a partir d'aquí, es queixaven per tot i vinga repartir puntades de peu. Fins i tot a mi, que no calia cap cop per a què perdés la pilota!!!
Resultat de tot plegat, unes agulletes que t'hi cags que t'hi pixs!!!

Inhumà

Com se'm pot quedar el cos, quan el primer dia d'escola de l'any, m'aixeco (amb tot el què comporta despertar-se, sortir del llit, etc...), m'acosto per veure la temperatura i veig AIXÒ:


És totalment inhumà! ODIO EL FRED!! Fins i tot he posat el Cuní per si deien que s'havien suspès les classes i recomanaven als nens i mestres que es quedessin a casa...
Però no! Cap a escola! Quin fred!!!

PAU

El 2009 comença com va acabar el 2008 i com fa anys que dura; el conflicte (guerra?) entre Israel i Palestina.
Aquest és un d'aquells temes en què tothom hi diu la seva, tant sigui gent experta, o gent com nosaltres que no sabem de la missa ni la meitat. Però hi ha una cosa que em fa molta ràbia. Dimecres posaré una espelma al balcó i segurament dissabte vagi a la manifestació. Doncs em rebenta moltíssim que es digui que tots aquests estem a favor dels de Hamas i que si no diem res dels seus coets, que estem en contra d'Israel, que si patatim, que si patatam...
Jo senzillament estic en contra de la violència. Estic en contra de les guerres. Estic en contra de tothom qui mata indiscriminadament altres persones. I jo em manifesto a favor de la PAU, no en contra de ... qui sigui.
Com sempre, per solucionar el conflicte, cal seure i parlar. I cap dels dos bàndols està disposat a fer-ho. De manera que la violència seguirà creixent i creixent. I si els mitjans de comunicació manipulen i fan veure la realitat que volen, etc... ja s'ho faran. Som prou grans per no deixar-nos enredar ni per uns ni pels altres.
Jo em seguiré manifestant a favor de la pau. I qui no ho vulgui entendre, ja s'ho farà.