Era la primera vegada que veia l'Ignasi jugant un partit amb el seu equip i va coincidir en què li tocava ser capità (en una de les fotos se'l mig veu en el sorteig de camp). Cada setmana el capità és un dels nens de l'equip. I això ja va ser una cosa que em va agradar... psico-pedago-educativament parlant és molt correcte per part dels entrenadors de l'equip. Ja m'agradaria que en altres activitats esportives extra-escolars hi hagués aquest punt tan políticament correcte.Apart d'aquest fet, també cal destacar un dels temes més controvertits en aquest tipus d'espectacles: el comportament de l'afició, és a dir, dels pares.
Cal dir que va ser molt correcta. Home, hi ha pares que es creuen que són els entrenadors, però apart d'això, hi havia fair-play. I també per part dels pares locals de Canyelles, que tot i que Sants va guanyar 8 a 2, no van perdre en cap moment el sentit de l'humor i la seva posició en el camp, que era estar pels seus fills i animar-los.
Em van comentar que això no passa sempre; que de vegades es troben amb pares "xungos" i que inciten a la violència o al joc brut. Però almenys ahir, tot va ser correcte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada