
El mateix grapat d'anys després, Hollywood no podia evitar fer-ne la versió en cinema, com estan fent amb gairebé qualsevol muntatge teatral d'èxit. La coincidència en l'estrena amb el Hòbbit, va fer que, com no podia se d'altra manera, em decantés per Tolkien en el moment de poder anar al cinema. Aquest cap de setmana, prolífic en cinema, l'he pogut gaudi en pantalla de televisió. Com no podia ser d'altra manera, en versió original, és clar. La història em continua sent massa feixuga, però com que ara almenys la música i cançons les conec, la veritat és que fa més gràcia seguir-la. Bones interpretacions, bones veus i una estona agradable. Destaco sobretot, la cançó "Agony" cantada pels dos prínceps que volen seduir les seves donzelles amb el seu encant. El gran Carlos Gramaje i en Sergi Albert van ser els dos intèrprets a la versió de Dagoll Dagom. Fantàstic!
A data d'avui he revist Into the woods. Mentre veia la primera part he xalat molt, i fins i tot he anat apuntant personatges per una possible adaptació teatral a l'escola. La segona part costa més.
ResponElimina