dissabte, 21 d’abril del 2018

THE GREATEST SHOWMAN

El primer contacte amb aquesta pel·lícula va ser a través dels Twocats pel Gospel, que introduïen una cançó de la banda sonora en el repertori. La cançó, "This is me", té una força innegable, i de fet, era una de les nominades a l'òscar a la millor cançó d'aquest any. Escoltar, veure'n el tros a la pel·lícula, em van fer entrar amb bons ulls la història en sí, em va fer entrar el cuquet. De mica en mica, he anat escoltant la resta de les cançons, i no em desagradaven gens. Aprofitava per llegir alguna de les opinions, i la veritat, em desinflava perquè no la deixaven massa bé (nyonya, previsible, sense ganxo...) Però el passat dimarts, una altra de les cançons, Come alive, la començàvem a assajar amb els Twocats. Això no podia esperar més, així que a la primera ocasió que he tingut, l'he vist.
S'explica els origens d'un tal Barnum (real) que va crear espectacles de circ, combinant animals, personatges exòtics, figures de cera, de tot... Tot i que se'l considera, sobretot als inicis com un estafador, a la pel·lícula obliden la vessant polèmica i se centren en com crea el seu primer espectacle amb l'ajuda de persones com un na, una dona barbuda, un gegants, una parella de siamesos, trapezistes negres (eren el temps previs a la guerra civil). Sí que es veu la vessant oportunista, i que el seu objectiu és ser ric per demostrar als altres que ell (d'origen humil) era capaç d'arriba al cim, però queda diluïda per les ganes dels seus personatges a reivindicar-se. És veritat que hi ha tres o quatre trames, i totes són tractades potser massa superficialment, sense aprofundir en cap, i et dóna la sensació de estar davant d'una pel·lícula de tarda de dissabte. Però la música és molt bona, ocom a mínim, té força, i si ets una persona compromesa amb els drets humans i que odies les injustícies i el racisme, tens una nova pel·lícula per tal de treballar-ho i pensar-hi.
Ho sento benvolguts crítics, però tot i la senzillesa dins l'espectacularitat, a mi m'ha agradat veure-la, i gràcies als Twocats, cantar-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada