DE COLÒNIES

Fa una setmana, en Juanjo Fernàndez escrivia a l'Ara un article d'opinió sobre la importància de les colònies i els campaments. Comença fent saber que a casa seva tots tenen el carnet de monitor, i a partir d'aquí explica el perquè és tan important, d'una manera clara i senzilla, anar de colònies. En el meu cas, defensor acèrrim del lleure educatiu, no m'ha e convèncer de res. L'any 81 hi vaig anar per primera vegada, amb 8 anys, quinze dies a la Vall de Pineta. Llavors no ho sabia, però allò va ser el començament del què seria la meva vida posterior. Només 9 anys després, el 1990, vaig anar-hi com a monitor amb l'Esplai del Carme. Com a director, quatre anys després. I el cercle es va tancar quan vaig anar de director a les colònies de Pineta on tot va començar, el 1994.
Però aquesta entrada no és per parlar de mi. Em va encantar llegir l'article del Juanjo trencant una llança per les coses que s'aprenen i viuen anant de colònies. Com la fantasia es desborda vivint experiències increïbles: "Vam lluitar contra Napoleó (sí, vam guanyar) i vam veure Tarzan saltar de la Cascada Gran (sí, hi havia prou aigua -neta!- al riu) i bé, sí, també vaig ocupar el poc lluït paper de cavall de quàdriga a Ben-Hur (no, ni tan sols de la quàdriga guanyadora!). Però em va correspondre l’honor de ser Romeu en un gran joc de dos dies sobre Romeu i Julieta". 
També és aquell moment que aprens coses noves:  "...aprens a rentar-te la roba i a muntar una tenda de campanya, i vius nits de pets, llufes i riures, o de converses inacabables i riures, i descobreixes el meravellós gust de l’aigua compartida, i bats rècords de restrenyiment, i cantes cançons d’ahir, d’avui i de sempre, i fas excursions que, no importa la distància real, sempre són llarguíííííssimes, i fas cabanes amb entrades secretes, i explores, i et piquen les ortigues (no, tocar-les sense respirar no funciona), i arribes a orientar-te amb un mapa, i entens que les feines de netejar, parar taula… són serveis a la casa i al grup."
Al final, i aquí també m'hi trobarà, posa en dubte aquestes modes de colònies en anglès, electròniques, i de temàtiques diverses. Les colònies per sí soles, ja són un entorn d'aprenentatge bestial, un aprenentatge de la vida, no cal res més. Deixem´los tranquils als nens amb l'anglès i totes aquestes històries, i que visquin!
Per cert, avui, el meu MEC torna de colònies. Deu dies amb els nens, nenes, monitors i monitores de l'esplai. Desitjo que sigui per ell una experiència fantàstica com ho és per tants milers de nenes i nenes del país.