Per què? Doncs perquè les altres són còpies exactes amb personatges reals, amb alguna variació, però són fidels a la història original i a les cançons. En canvi, l'elefant volador l'han posat a les mans del gran Tim Burton, que ha fugit de la trama original, i ha posta en primer pla els humans de la història, això ha provocat un guió diferent al primer, amb el rerefons de la vida de Dumbo, la separació de la seva mare i els seus espectacles al circ. Però a partir d'aquí, han creat una nova trama on apareixen personatges que donen sentit a tot el què estem veient: el pare i els dos fills, el director del circ, el magnat de les atraccions i la trapezista que passa d'un rol a un altre al llarg de la pel·lícula.
Un cop vista, podem dir que està bé. No és cap meravella (per comparar amb alguna cosa vista darrerament, Mary Poppins returns guanya a Dumbo), però vist el què hem vist en aquesta any, és de lo milloret. Sense ser doncs, espectacular, té un sentit i es pot seguir sense entrebancs ni coses rares (recordo que el director és Tim Burton). Hi ha en alguns moments, picades d'ullet a la versió clàssica, com quan un personatge deixa anar una frase que és la lletra d'una de les cançons de la peli antiga, que reprodueixo a continuació en la seva versió sud-americana: "Pero nunca vi ni espero ver, a un elefante volar..." Per exemple, se supleix el moment en què Dumbo s'emborratxa (a l'antiga, sí!), amb un espectacle de circ amb bombolles gegants de sabó que volen imitar aquella escena. Malauradament, l'altre escena enginyosa, no la recordo, cosa que també diu que no se m'ha quedat gravat del tot. Però en definitiva, bé, i no he llençat els diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada