MORTAL ENGINES

Primer blockbuster de l'any, Mortal Engines ha arribat a fer-se per obra i gràcia del seu productor, que ara mateix té molts calers, en Peter Jackson. És l'adaptació d'una novel·la ja existent, que ens presenta una terra molts anys després del ja clàssic apocalipsi nuclear. Les ciutats són mòbils, és a dir, que tenen tota una maquinària que les fa desplaçar pel territori, i com no, les grans (en aquest cas, Londres), va absorbint les més petites. A més, a més, l'ex-capital anglesa està governada per un home de dubtosa legalitat i humanitat, que té un objectiu més agosarat com és el de dominar tot el món. Apareix la figura de l'heroïna, la filla d'una arqueòloga que va tenir els seus problemes amb el malvat de torn ja comentat, posant sobre la taula també el tema de la venjança personal.
És d'aquelles pel·lícules en què el tràiler ja t'ensenya el millor d'ella, de manera que després no hi ha massa més que anar seguint la trama, força comuna. Caldria saber si el llibre difereix molt de la pel·lícula, de manera que com sempre, la superi. Suposem que sí, seria el més habitual però tampoc tinc ara mateix un interès especial en saber-ho.
El millor és, sense cap mena de dubte, la ciutat en moviment. Com ha incorporat les restes de l'antiga Londres en la maquinària del funcionament habitual d'aquesta mola gegant que es va movent sobre la terra. És molt enginyós i està molt ben dissenyat i representat. La nòria, el Big Ben, són restes antigues que formen part de la nova ciutat però a una escala diferent i amb uns usos que no són els que eren. Realment, val la pena veure aquests efecte, i compensa tota la resta. Podria ser millor, però si ho fos, n'hauríem sentit a parlar molt més, i en canvi, ha passat per les sales de cinema sense pena ni glòria. En Jackson haurà d'invertir en altres projectes si vol seguir fent fortuna.