El film ens explica la història d'en Fred Hampton, líder del partit Panteres Negres de Chicago. Amb només 21 anys, es va convertir en una personalitat molt important dins el moviment anti-racista dels USA, fins al punt que la policia i l'FBI el tenia en el punt de mira i no el van deixar estar fins assassinar-lo a casa seva mentre dormia. Molt bé per la covardia blanca dels ianquis. Sense ser tan conegut com en Luther King o en Malcolm X, va tenir els seus moments de glòria a nivell local, aconseguint unir totes les bandes del carrer en una sola causa. Vet aquí perquè no el veien amb bons ulls.
A la pel·lícula es parla del paper que va tenir en tot plegat un confident de l'FBI, negre, que es va infiltrar fins la cúpula dirigent del partit, colze a colze amb el propi Fred Hampton. Té els seus moments de dubte, però, tal com Judes (d'aquí el títol de la peli), acaba venent el seu company i líder per un grapat de diners i no anar a la presó. Anys més tard, es va suïcidar (la nit de l'estrena d'un documental on l'entrevistaven explicant el què havia passat).
Ara feia temps que no veia una pel·lícula que exposa alguna de les mil injustícies que hi ha al nostre planeta. La de la causa negra és una de les que tinc més endins, suposo que pel fet que està més documentat i hi ha moltes pel·lícules que en parlen. Sigui com sigui, veure-les em segueix alterant i em fa bullir la sang en contra del racisme i el feixisme, ara que torna a estar en ebullició perquè la humanitat és una espècie absolutament estúpida.
Bona pel·lícula, nominada a força premis i guanyadora per part de l'actor que interpreta en Fred Hampton. Es va endur uns quants guardons, entre ells l'Òscar a actor de repartiment. Just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada