dissabte, 6 d’agost del 2022

SIREN (x2)

Un mes i dues sèries després, he visionat la segona temporada de Siren. A la primera part ja vaig estar comentant de què es tractava, així en general i aquesta segona tongada, de setze capítols, ha seguit explotant la trama i desenvolupant-la més. 

Potser un dels fets característics d'aquesta sèrie és que passen moltes coses. Així mal comptat, podem dir que darrera la trama principal que és el descobriment d'aquesta espècie, n'hi ha al voltant de deu subtrames més. Al llarg del 45 minuts que dura cada capítol, és un continu d'històries i possibilitats diverses: que si la curació gràcies a les cèl·lules mare de les sirenes; la desaparició d'una d'elles; el moment de l'aparellament en un moment que per la contaminació del mar, ja fa temps que no hi ha cries de sirena; la relació entre els tres protagonistes i el cant; el grup misteriós d'híbrids; l'accident de la mare d'en Ben, que ara es comença a destapar que hi ha alguna sirena pel mig; la intervenció de l'exèrcit; el saqueig de les tombes sirenes; la reaparició d'un antic mariner que ha perdut del tot la memòria... I moltes més.

Potser que n'hi hagi tantes embafa una mica, i tens la sensació d'aclaparament de moltes històries que s'entrellacen contínuament. Potser sí. És que en el fons, deixa d'haver una trama principal, ja que totes tenen la seva importància per igual i es van desenvolupant conjuntament sense destacar una per sobre de l'altra. Quan en un capítol una d'elles predomina, al següent es retira per sota i es va desenvolupant però deixant més espai a una altra.

La qualificació global és bona, fins i tot, sense tenir la sorpresa de la primera temporada, manté l'interès i el nivell. Comentava en aquella entrada l'encert de la caracterització de les sirenes humanes: les seves reaccions, els seus esbufecs i mirades estan molt ben aconseguits. Actors i actrius normals que fan una molt bona feina perquè realment saben donar-li al seu personatge aquest toc de no entendre res del món dels humans.

Capítol apart es mereix l'últim capítol de la temporada. Estàs veient com es complia tot d'una manera extremadament brutal, començant a donar indicis de per on aniran els trets de la tercera temporada, amb un govern més feixista, en la línia d'altres històries, i de cop i volta tens un gir de guió que no t'esperaves que et deixa sense respiració una bona estona. si realment seguia per on estava anant, s'obria un ventall enorme de possibilitats. Ara, veurem per on seguirà anant. De trames no li falten, això ja us ho ben asseguro...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada