Tot i el preu, vaig considerar que potser pagava la pena treure el nas i gaudir d'una nit musical, així que allà m'hi vaig dirigir, enmig de famílies, joves, adolescents i molta, molta canalla. allà ja vaig pensar el que crec que és més important de tota aquesta febre per Eufòria. Si aquest programa de talents, serveix perquè almenys els nostres nens i nenes escoltin musica enlloc de la merda que escolten normalment, lloem-ho tots plegats. De veritat. Sentir els nens i nenes i adolescents cantar i seguir cançons, tant catalanes com anglosaxones, allunyades del reggaeton i merdes diverses actuals, dona esperança. Només cal que siguin encara més qui vegin i segueixin el programa.
Al concert com he dit, eren cinc dels setze concursants, la guanyadora Mariona, el segon, en Triquell, dos del top-five, l'Edu i l'Scorpio, i la cinquena era la Llum. Tot i ser pro-Mariona des del primer dia del concurs, he de reconèixer que si aquest concert fos el concurs, el guanyador indiscutible seria l'Edu, i d llarg. Amb les cançons que va interpretar al programa, va engrescar, motivar, animar i oferir un veritable espectacle, que era el què volien veure el públic assistent. Va ser molt animat, i va saber connectar amb la gent des del minut zero, oferint marxa sense aturador. Llàstima que va ser el segon en actuar, i llavors les altres actuacions ja les vivíem comparant-les amb la seva. I no la van superar.
L'Scorpio i en Triquell, els dos concursants més rebels del programa, van alternar cançons que van interpretar la tele amb alguns temes propis, ja que són dos artistes que ja estaven en el món de la música i tenien cançons publicades. Són bons, però per molt que els desagradi, era n concert familiar d'estiu, i la gent, encara que els diguessin que molt bé, el què volien era sentir les cançons del programa. Ja tindran el seu moment, però allà no tocava. Però són així. Per estil, i perquè en Triquell tocava amb músics i l'Scorpio enllaunada, el sots-campió va oferir un espectacle més distret. Així que en el rànquing del concert, ell seria el tercer i ella la quarta.
La segona, la guanyadora del concurs, la Mariona. Ella sí que es va centrar en les cançons que va cantar a Eufòria, però era l'última, quan ja portàvem més de dues hores allà, i es notava el cansament. Tampoc feia cançons senceres, i encara que era amb banda, la sensació era de col·lecció de hits sense solta ni volta. La seva veu, la millor, però va mancar connexió, potser també per això de l'estona.
La Llum, que va ser la primera en actuar, amb música enllaunada, va estar bé (ja és massa), però es notava el salt qualitatiu musical entre ella i els altres quatre. Sot que va ser la primera i va passa desapercebut el canvi. La seva millor cançó, la que va fer amb l'Scorpio. Una darrera cosa. Va faltar que cantessin els cinc plegats, hauria estat bé, una cirereta final que no ens van voler regalar i això és un lleig i una errada important, donant més l'aspecte de "bolo" perquè sí.
Així doncs, concert d'estiu, amb altibaixos durant les quasi tres hores de durada. El temps entre artistes era massa llarg, va faltar ritme. Ho van voler dissimular amb la presentadora del programa, la Marta Torné, que un cop més, demostrava que és una mica d'una altra galàxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada