La pel·lícula no és ecologista. No pretén ser un càntic anti-petroli i posar el dit a la llaga dels desastres mediambientals que setmana sí, setmana també, va provocant l'espècie humana al nostre planeta. El seu objectiu és posar sobre la taula els fets que van ocórrer, rendint homenatge als treballadors morts i a tots els que treballen en plataformes semblants, exposats a aquest tipus d'accident. És doncs, una disaster-movie però sense ser catastrofista, tot i que les escenes de l'accident són espectaculars i dignes nominades (que no guanyadores) a molts premis de cinema en aquestes categories.
Els actors també ajuden. NO tant pel protagonista, en Mark Whalberg, sinó pels il·lustres secundaris, en Kurt Russell i en John Malkovich. Justament aquest darrer interpreta el gestor de la companyia BP, el que representa l'empresa i que degut a la seva negligència, provoca el desastre. Com acostuma a passar, per estalviar-se un grapat de diners, no fan les proves de seguretat reglamentàries. Llavors, quan les coses no funcionen, ni es disparen les alarmes i tot comença a petar. És curiós que normalment a totes les pel·lícules de desastres, sempre hi ha el representant de l'empresa que no fa el què toca (des de la mítica "El coloso en llamas", fins a Titanic, passant per absolutament totes). O una de dues, o sempre cal posar un dolent culpable del desastre, o que realment, les empreses riques i poderoses són una colla d'assassins imprudents egoistes i pesseteros. Personalment, m'inclino per la segona opció. I més quan saps que els van absoldre quan es va fer el judici.
Així, el film, tot i recrear un accident que va causar morts i un desastre, s'ha de dir que està ben feta, aconsegueix posar nerviós, tot i que saps com acaba, i manté un toc respectuós, sense entrar en l'espectacularitat o la flipada per fer-se notar. Per altra banda, tot i mancar a la peli, cal ser conscients del debat ètic i ecologista que tenen aquest tipus de feines i accidents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada