GOD SAVE THE QUEEN

L'Eurocopa femenina més seguida de la història arriba al seu final, amb Anglaterra com a justa campiona del torneig. Sí, al final les angleses van arribar a la final eliminant Suècia, que va fer un partit ben fluix, confirmant el què ja hem vist força vegades aquestes setmanes, que no es tracta de tenir grans estrelles del futbol, sinó que has de tenir un equip si vols aixecar el títol. I si no, mireu l'altra finalista, alemanya, que tot i ser la selecció amb més Eurocopes (8), ningú la tenia com a favorita. Ja no dic jo, que la tenia al número 7 del rànquing, sinó en general per tothom. Però les alemanyes han fet això mateix. Més enllà de les estrelles (en tenen, però amb tant renom), han construït un equip sòlid que ha anat avançant indestructible. També és veritat que no han tingut rival difícil fins a la semifinal, quan van eliminar França.

Anglaterra va guanyar, però com li va passar als quarts contra Ecspanya, no va ser el seu millor partit. les alemanyes van esborrar del partit el mig camp anglès, i Kirby, Walsh i Stanway van entrar molt poc en joc. Tot i així, Anglaterra guanyava fins que les alemanyes van empatar quan quedaven 10 minuts. Estava a punt de confirmar-se una altra vegada la famosa frase d'en Lineker: "El futbol és un esport on juguen onze contra onze i guanya Alemanya). Tot i això, van ser les angleses les que van fer un gol de xurro i van guanyar marcant a la pròrroga.

Molt mèrit és de l'entrenadora, que sense alterar-se gens ni mica, a mesura que avançaven els minuts dels partits, anava sempre substituint les seves estrelles (ho ha fet en tots els partits, aconseguint que no es desgastessin en excés). White, Kirby, Stanway... anaven abandonant el camp (i ahir a la final també), i entraves les reserves. Això era una jugada rodona, perquè justament les reserves li han fet molts gols (Russo ha estat la tercera golejadora jugant només minuts de segona part) o com ahir, Toone i Kelly, que van ser les que van fer els dos gols de la victòria. Cal tenir en compte que a Alemanya se li va lesionar la seva millor jugadora i golejadora, Popp a l'escalfament, i no va poder jugar. Sempre ens quedarà el dubte de què hauria passat si hagués jugat.

Aquesta Eurocopa ens deixa rècords, grans partits, descobriments de bones jugadores i confirmació d'altres que ja ho eren. Per mi els noms propis són Kirby i Mead (Anglaterra), Oberdorf (Alemanya), Asllani (Suècia), Aitana i Athenea (Ecspanya), Van Domseelar (Holanda).

Tres apunts finals sobre el tema del futbol femení, i el primer és que costarà canviar-li el nom. Per aquest motiu hi havia el lema "Women play football, not women football", volent dir que les dones juguen a futbol. No és el futbol que sigui masculí o femení, es tracta de les persones que el juguen, no de l'esport. En segon lloc, es va anunciar que la final de l'Eurocopa va assolir el rècord d'assistència de qualsevol Eurocopa (masculina o femenina). Els haters ja es va afanyar a menysprear-ho, dient que les entrades costaven 15 lliures, quant a l'Eurocopa costen 200 lliures. Bé, doncs, com jo ho veig, és que tenen un problema si l'esport és el mateix, que es paguin tants diners per veure 22 homenots darrere la pilota. 

I finalment, i és un detall que m'encanta és el dels entrenadors i entrenadores. Dels16 equips que han jugat el campionat, nou, més de la meitat, estaven entrenats per homes. D'aquests nou, només un ha arribat a les semifinals. La final, dues entrenadores. I guanya la d'Anglaterra, que per cert, és holandesa (i ja va guanyar amb la seva selecció a la darrera Eurocopa). A veure quan el Barça es llença del tot i també té entrenadora!