YESTERDAY

Un dia vas al cine, i mentre esperes que comenci la pel·lícula et van fent empassar anuncis i més anuncis, i finalment, algun tràiler. És llavors quan veus seqüències d'una peli que estrenaran a l'estiu que explica la història d'un músic aficionat sense èxit, que arran d'una apagada general a tot el planeta, provocada per una tempesta solar, desperta en un món que no ha conegut entre altres coses, els Beatles. Quin dilema té llavors? Doncs aprofitar-ho i començar a tocar i fer conèixer aquestes cançons com si fossin seves. I ja tenim la comèdia i el conflicte servit. La singularitat de l'argument em va fer venir ganes de veure-la sencera, i així ho hem fet.
El resultat ha estat una estona molt divertida, potser una mica llarga (o repetitiva en alguns moments), però divertida al cap i a la fi. Desconec si ja s'havia plantejat un argument així abans, però com que no ho sé, ho he trobat molt original. A més, la resta de coses desconegudes en aquest nou món també donen peu a altres confusions que fan gràcia. Els diàlegs i accions dels personatges secundaris són molt bons i encertats, fent-los partícips de l'èxit de la pel·lícula més enllà dels dos protagonistes principals.
Sentir les cançons dels Beatles et demostren que realment van ser únics i francament especials i meravellosos. Quantes cançons universals i genials que van arribar a fer. És que són una darrera l'altra. Sentir-les ara en la seva versió original poden semblar ja una mica nyonyes, però si les escoltes de nou, amb música actual, les trobes encara plenes de força i potència que et porten a cantar i ballar des del minut zero.
Una estona molt divertida, que potser encara podria haver anat més enllà, però que compleix perfectament el seu objectiu, i que a mi, a més, m'ha donat idees de coses noves a fer a l'escola (no tinc remei...)