CAPITANA MARVEL

Seguint el ritme vertiginós de pel·lícules de súperherois que sembla que m'hagi auto-imposat aquest estiu, arriba als meus ulls, Capitana Marvel. És tremendament curiós veure l'evolució d'aquest personatge des de que apareix en el primer còmic, i com ha anat canviant durant tots aquells anys (al principi era capità, no capitana), fins arribar a la versió que han fet per tal d'encaixar-la en aquest univers Marvel, que més que univers, caldria dir trencaclosques.
Un cop vista la pel·lícula, diré que pse... La veritat és que no he xalat massa. En el fons, no deixa de ser una altra peli de superherois, sense aportar es nou excepte la incorporació d'un nou personatge que al final ha de ser cabdal per a fer de desllorigador en l'embolic principal en què va acabar Infinity War. Com acostumen a ser aquestes pel·lícules, et distreuen, et fan passar una estona enmig de cops i efectes especials, però el guió podria ser calcat a molts altres guions ja vistos anteriorment. aquest afany de tenir tots els caps lligats i ben lligats han deixat en un segon pla el fer un guió més original o espectacular. Queda clar que l'objectiu era només un, presentar la Carol Danvers com a Capitana Marvel, i que després veure End game no fos un bunyol, tot i que la proximitat en el temps de les dues pelis gairebé provoca un empatx i una sensació d'atropellament en la resolució de la trama. Apareixen altres personatges o races que tenen les seves aparicions en altres sagues (com a Guardians de la galàxia), i la sensació d'haver de tenir tot l'univers Marvel al cap per entendre-ho tot se't fa una mica pesat. Per sort, al final tampoc és tan exagerat i pots anar veient-ho amb calma, perquè si no, seria impossible seguir la història.
Té els seus moments bons i divertits, però em sap greu (bé, això tampoc), dir que m'ha deixat sense cap sensació especial, no m'ha fet diguem-ne, ni fu ni fa.