
Mentre esperem amb ànsia aquest moment, aquesta setmana hi ha hagut el rebombori per la possible
sortida dels nens i nenes al carrer. Com ja havia comentat en alguna altra entrada, el fet de què els grans puguin sortir a passejar el gos, a comprar tabac, i les nens no es puguin moure de casa ho trobava insultant. I no pas per la part dels nens. Ja ho entenc que el control dels nens i nenes a fora és difícil per evitar la propagació del contagi. Però de la mateixa manera que s'ha pensat solucions per als addictes i animals, es podria haver pensat en els infants amb el mateix respecte i la mateixa cura. La diferència, com sempre, és que ells no voten.
La qüestió és que fa pocs dies van anunciar que els ens i nenes podrien començar a sortir de manera controlada i que ja dirien com. La Generalitat va proposar uns horaris i unes normes per poder-ho fer, que com és habitual, el gobierno español se'l va passar pel folre pel simple fet de que els catalans no podem fer les coses millor que ells. Així que va, i no se'ls acudeix res més que dir que els nens poden sortir amb un adult a... (repiquen els timbals...) a comprar al súper, a la farmàcia i als bancs. És a dir, que no poden sortir a passejar al voltant de casa, mantenint distàncies, i en canvi podien tancar-se de nou en un espai amb molta més gent (ancians inclosos) podent tocar tot el què troben al seu voltant. Quin despropòsit més gran! I ja en porten...
Les veus més assenyades, fins i tot de l'estat van posar el crit al cel. El mateix vespre ja van sortir a puntualitzar les declaracions, i a dir que no cali anar a aquests llocs, i que sí podien sortir a passejar. Però que encara ho havien d'acabar de mirar. Mentre, la Generalitat mantenia el mateix que va dir el primer dia amb el seu estudi: franges horàries per edats, manteniment de distàncies, mesures de protecció, temps de durada, etc... Coa que el Gobierno no marca tant (i en el nostre barri que com a borregos només escolten els seus gurús amb uniformes, estem fregits...)
Bé, sigui com sigui, sembla que a partir de diumenge ja podran fer aquest passeig, mentre veus sanitàries ens segueixen posant la por al cos de com de llarg serà aquest confinament dels pebrots.
Avui, tot i parlar dels nens i nenes, no faig cap reflexió sobre el tema escolar i les feines que es posen perquè em poso nerviós, i no em convé gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada