Segueix una mica l'estela de la primera temporada. Ara la trama és al voltant d'una caixa de música amb forma de Pinotxo, valorada en milions d'euros. Al seu voltant, els mateixos protagonistes a la part de la policia i alguns de nous a la part dels dolents a més a més dels russos que no es van capturar a l'anterior tongada d'episodis. La història en sí, correcta. La sèrie sencera, correcta. Però res més.
De fet, el més impactant d'aquesta és que quan acaba, desitges que tingui un final diferent. Bàsicament, dolent pel propi detectiu Bäckström. És un indesitjable. Cau malament, és corrupte i la veritat, vols que acabi a la garjola o fins i tot un final pitjor. Això de fer protagonistes "bons" que tenen un costat fosc no és una novetat, però en aquest cas, hi ha zero esforços per fer-lo caure simpàtic. És un imbècil.
Però bé, ja està vista. No passarà a la història, però ha estat en part divertida.
Per cert, una cosa que molesta molt i que no és culpa seva sinó de la plataforma o de qui sigui. Tot passa a Suècia. Però quan surten per exemple, els russos, aquests parlen en rus i no es subtitula. Quan apareixen uns finlandesos o altres personatges que no són suecs, parlen en anglès, altra vegada sense subtitular. I no són diàlegs curts, no, fins i tot n'hi ha que són essencials per la trama. Era desconcertant i poc engrescador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada