I com ha passat altres vegades, el fet de baixar les expectatives et porten a passar una molt bona estona i a valorar-la bé. A veure, no és cap meravella ni com a pel·lícula ni tampoc dins del seu àmbit, el de thrillers. Però al final han muntat un bon entreteniment, amb un guió molt correcte, un repartiment que compleix el seu paper (no en va hi ha una Keira Knightley i un Guy Pearce). Aconsegueixen un clima de tensió ben orquestrat, i té l'element sorpresa que ha de tenir tota pel·lícula d'aquest gènere en el seu punt. Potser l'expliquen massa aviat, però en línies generals la valoració és més que correcta.
La protagonista interpreta a una periodista que ha de cobrir un esdeveniment benèfic (uns "ricatxons" que donen diners a una fundació contra el càncer). L'acte el celebren en un creuer que va cap a Noruega. Per casualitat descobreix una passatgera misteriosa a l'habitació del costat (la cabina 10), i aquella nit sent crits i algú que cau al mar. A partir d'aquí, evidentment diuen que en aquella cambra no hi havia ningú, que està tothom al vaixell, etc. Però també rep amenaces que deixi de preguntar i ficar el nas, així que el misteri està servit.
Ja he dit que està força bé, i només volia afegir un detall extra. Aquella mateix nit havia descartat anar a Munich per les semifinals de la Champions femenina. Dir que la final és a Noruega, on es dirigeix el vaixell. I per si no fos poc, la mateixa nit estan fent un capítol d'una sèrie de fa uns anys, Afers exteriors, en què el periodista va a diferents països del món per conèixer el territori a través de catalans i catalanes que hi viuen. Sabeu quin país feien aquell dia? Sí, Noruega. Amb aquests senyals, se'm fa difícil creure que aquest maig no hi acabi posant els peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada