DES DE L'ALTRE BÀNDOL

Avui ha tingut lloc la festa de Nadal de l'esplai on va el MEC des d'aquest setembre. Per primera vegada, he estat assegut entre el públic, veient com els nens i nenes dels diferents grups pujaven a l'escenari i feien els seus balls preparats en dos dissabtes, i com els monitors també feien el seu numeret. He vist les fotos de les colònies que van fer a l'estiu els diversos grups i un recull de les millors imatges del grup més petit durant aquests primers mesos (ja que a l'estiu no hi eren). I ho hem mirat tot des de l'altre bàndol.
Fins ara, de nen ho havia fet, i sobretot, com a monitor, havia organitzat molts actes d'aquests, i molts passis de fotos. Però aquesta vegada era jo qui ho mirava des del públic, i és clar, se'm queia la bava quan el MEC en qüestió i els seus companys feien els seus passos de ball a ritme de lambada. Quina sensació més estranya... Ara entenc aquells pares que ho veien i s'emocionaven (quan són petits), reien i aplaudien. Fins i tot, entenc els pares que davant de segon quines fotos, pensaven: "Verge santa... com van deixar que els nois fessin això?"
Per tot plegat ha estat una experiència molt interessant, bonica i amb ganes de repetir-la. Com serà viure X dies sense el MEC perquè està de colònies? Com ho viuré? Ufffffff!