DIVERTIMENTOS

En un cap de setmana de molta feina, previ al final de curs, en les poques estones de descans, intentava aïllar-me d'alguna manera efectiva. Volia desconnectar amb pel·lícules que ho aconseguissin. Les tries han estat a l'atzar, i la veritat és que ha sortit bé.
Primer, va set la tercera pel·lícula de la saga de Thor: Ragnarok. Havia vist les anteriors, i havien passat sense pena ni glòria. Aquesta tercera part, tampoc passarà a la història, però va aconseguir allò que m'havia proposat, fer-me passar una estona entretinguda. Cal destacar que apart de l'acció habitual dels films de superherois, i ara encara més amb totes les que 'arriben a fer de l'univers Marvel, en aquest cas, podríem dir que el més destacat és el sentit de l'humor. N'hi ha moltíssim; en els diàlegs, algunes escenes, personatges... La veritat és que m'han provocat el somriure més d'una vegada, i això s'agraeix, i almenys la converteix en alguna cosa més que un seguit de lluites. Si no hagués estat per la gràcia de molts dels diàlegs i situacions de la peli, hauria estat un fracàs. Per altra bada, i ja ho havia comentat en alguna altra entrada, aquest continu de barrejar superherois en les diverses sagues, fent com un collage que acaba incidint en cada una de les històries, ho fa interessant, però també estressa una mica, i dóna la sensació que et perds coses, ja que hi ha tantes pel·lícules, que ja no saps què has vist i què no.
La segona pel·lícula té un títol molt llarg: "El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares". Una pel·lícula d'aquelles diferents, per no dir estranyes. La fantasia portada a un nivell que només està a l'abast del gran Tim Burton,responsable de la filmació. És l'adaptació d'un llibre que explica la existència de llocs on conviuen nen i nenes amb habilitats especials, amagats dels "dolents" que els volen destruir. Aquests nens peculiars, serien la versió infantil dels X-men, si fa no fa. Però la història, tot i previsible en alguns moments, és maca i et fa agafa estima per alguns dels personatges, ja que en la seva diferència també estan presoners i no són lliures del tot encara que ho representin. Aquesta llàstima fa que empatitzis molt amb ells i per tant et fiquis dins la peli i gaudeixis del relat. Així que en aquest cas, també ha estat na molt bona estona veient-la, i qui sap, potser arribo al llibre, i acabi sortint alguna cosa més... qui sap? Una nova obra de teatre?