
Encara hi ha gent avui dia que es pensa que els deixaran anar, que només és per fer por... Il·lusos! no hi ha res a fer! La set de venjança i sobretot l'orgull espanyol són superiors a qualsevol deix de sentit comú, democràcia o justícia. No pararan fins a esclafar-nos del tot. No saben que darrere d'ells hi ha milions de persones preparades per sortir al carrer. Perquè... hi són, oi?
Llegia en un tuit: "Menys queixar-se a Twitter i més sortir al carrer". Doncs sí, té tota la raó, però cal calibrar les nostres forces, i això vol dir que no podem sortir un cop per setmana, o dos. Quan sigui l'hora de la veritat, quan haguem de sortir i quedar-nos al carrer, ha de ser de debò, quan ja no hi hagi marxa enrera, quan la maquinària estigui engegada i sapiguem que els que estan al davant no defalliran.
Així que reservem-nos pel gran moment, però que no trigui en arribar. Els presos i exiliats ho estan esperant, i tot el país també, Aixafem la mentida i foragitem l'odi que ens tenen, sigui 177, 17, 7 anys o ni que sigui una sola hora més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada