NO HO VALORES FINS QUE NO HO TENS

Frase clàssica entre les frases clàssiques: "No valores prou una cosa fins que ja no la tens". Renoi, ja us puc ben dir que és ben certa. Ja fa uns quants mesos que estàvem preparant un concert de gospel, el GOSPELFEST, en benefici de Càrites. Uns cantaires, després dels atemptats de l'agost del 2017, van pensar de fer alguna cosa per fer millor aquest món, i se'ls va ocórrer organitzar el concert de gospel més multitudinari que s'havia fet mai. Així, 600 cantaires, dirigits per quatre dels més importants directors de gospel de Catalunya, es disposaven avui divendres a cantar una dotzena de cançons a l'Auditori del Fòrum davant de 3000 persones.
Doncs això, des de finals del curs passat que ens vam posar a estudiar les cançons, i a fer algun assaig dedicat a aquest concert. I ja en aquest curs, més assaig els dimarts, més aprendre les cançons i fins a 3 assaigs generals conjunts en dissabte. Mentre durava aquest procés, tot i ser solidari i engrescador, la sensació que tenia personalment no era prou motivada. Potser era perquè les cançons no me les aprenia com havia de fer-ho (no estudiava massa), potser era perquè no eren cançons per al nostre cor i que cantéssim en un concert nostre, potser perquè els dimarts quan les assajàvem, la tensió no era la mateixa pe la raó anterior... Total, que sí que en tenia ganes però no hi havia aquell bategar d'un concert propi.
Però vet aquí que arriba el dia, ho tens tot preparat: tornar ràpid de l'escola, canviar-se, agafar el cotxe i som-hi cap a l'auditori. Quan de cop i volta arriba allò que se'n diu l'IMPREVIST. Un imprevist que ara no ve al cas, però és un tema de salut d'una persona propera que provoca que l'organització de la tarda canviï, i que les possibilitats d'anar al concert vagin reduint-se a mesura que avancen les hores. De fet, gairebé des del minut zero ja sabia que no hi podria anar, i la veritat, després de mostrar certa passivitat amb l'esdeveniment, de mica en mica, m'ha anat entrant un xooof a dins molt gran. Evidentment, el tema prioritari és l'imprevist, però som persones, i podem combinar més d'una emoció a la vegada.
M'ha sabut greu no poder gaudir del concert, i interiorment anava cantant-me alguna de les cançons, i pensant si ara deuen estar fent aquesta o aquella. caram, és que realment no valores prou les coses fins que les perds...