L'autora de Harry Potter explica com narrava aquest conte de regnes, monstres i fantasia als seus fills petits fa molts anys. I va ser durant el confinament de l'any passat que aquests la van animar a reescriure'l i publicar-lo. Per això, possibles visions de crítica social no tenen lloc si això és així. Però al cap i la fi, el món dels humans no ha funcionat així de merdós des del primer dia de la seva existència? Per tant, potser no descartem res de res, ja que quan el devia reescriure, segur que hi va posar més èmfasi en aquest aspecte que no pas quan l'explicava als seus fills.
Aquest llibre, que no té res a veure amb el món de Hogwarts, ens trasllada a un regne que viu feliç i en abundància. Com tots els pobles i països, tenen la seva llegenda de monstre (quin no en té cap?). Per diferents circumstàncies, gairebé accidentals, els consellers del rei del país, maquinen tota una història plena de mentides per tal primer de protegir-se, i després per anar assolint poder i més poder. Els herois, que això sí, tornen a ser nois i noies, han d'aconseguir salvar la vida alhora que volen tornar el país a la pau que el caracteritzava.
Aquest és un resum ràpid, molt ràpid de la trama perquè si no, hauria en una gran quantitat d'espòilers que no són necessaris. Però la qüestió és que trobem dins d'aquesta història la lluita entre la veritat i la mentida, la honradesa i la falsedat, la hipocresia... juntament amb el món de les llegendes, quina part tenen de real i quina de ficció.
A mi però, el què més m'ha cridat l'atenció, com comentava al començament d'aquesta entrada, és el tema de les mentides dels poderosos. La manera com la gent que governa un regne-país-ciutat-el què sigui, són capaços de mentir i inventar-se el què sigui amb l'objectiu de quedar-se al poder del territori, de fer-se rics i manar a costa del què sigui. No són només mentides, sinó també les morts que provoquen i els empresonaments que efectuen per tal de protegir aquestes mentides. I és clar, com reacciona el poble a aquesta situació: els que ho accepten i acoten el cap, els que s'ho creuen tot, i els que es rebel·len i acaben malament. No sé, però la similitud amb el què passa en el món real és molt evident. Insisteixo que segurament no era el seu principal objectiu, però què voleu que us digui... Almenys, amb tot el què ha passat aquí a casa nostra els últims anys, com no podem veure les mentides dels diferents governs i "gobiernos" per tal de sortir-se' amb la seva? Des de temes més nacionals (com menteixen i menteixen sobre els catalans a Espanya) fins a més radicals com el 17-A.
Però bé, tornem al llibre, perquè en el fons, és un llibre infantil (no és tan juvenil com Potter's), sinó més a l'abast de nens i nenes més petits. De fàcil lectura, de manera que és una bona manera d'agafar un llibre llarg però que es llegeix bé. I relativament fàcil de portar-lo a un escenari teatral (cosa gens descartable). ha estat una lectura divertida i interessant. No és cap obra mestra, però ha estat força bé. I la genial idea de que les il·lustracions les fessin nens i nenes de tot el món durant el confinament, ha estat això, genial. Detalls que fan diferent una autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada