Aprofitant que estava aquí, va posar els seus coneixements i el seus esforços en la covid, investigant i donant la seva opinió. Aquest últim fet, opinar sobre com es feien les coses ha provocat que es guanyés molts més seguidors i/o coneixedors de la seva tasca, però també molts enemics, sobretot en el món de la política (entre els dirigents i també entre els caps-buits del militants). Des del primer moment, va dir que les restriccions havien de ser més dures des de l'inici, més restrictives i que sempre s'anava tard. crec que independentment de si ell tenia raó o no, és evident que les coses es van fer com el cul, Fruit en part pel desconeixement, però també en bona part per la pressió econòmica i política del moment. Els partits governants (PSOE a Ecspanya) i ERC 8Pel departament de Salut) a Catalunya, no li van perdonar que qüestionés els seus líders, i van engegar tota la seva maquinària propagandística per tal d'insultar-lo i menysprear-lo davant de tothom.
Ell ja reconeix que la seva manera de dir les coses és molt directa i poc correcta, ja que no s'està de res i diu que no vol enganyar. Que sempre ha posat per davant la salut de les persones que no pas altres conceptes. En canvi, la classe política justament deia el contrari. I què voleu que us digui, per historial i perquè no saben fer altra cosa, està clar que els mentiders són els polítics. Aquesta gentussa només tenen entre cella i cella el poder per sobre de la gent i es creuen posseïdors de la veritat absoluta. I no suporten que ningú intel·ligent els destaqui les vergonyes i ineptituds. Segur que el doctor Mitjà també té algun costat fosc, però de fe, no el tenim tots?
En aquest llibre repassa una mica el seu camí fins a ser qui és, i després es concentra en la vivència de la pandèmia, escrivint el què va viure i posant noms i cognoms allà on els havia de posar. Té un bon començament per conèixer bé la persona i que e mou, explica perfectament la vivència de la covid, i acaba una mica volent mig filosofar-mig concretar però no acaba de ser massa clar i entenedor en aquest darrer tros.
La veritat és que tota la part de les trobades amb la gent de la Generalitat és mot depriment, i sense cap mena de dubte ens deixa amb la sensació d'estar en mans d'una colla d'aprenents amb un grau d'inutilitat important, i que davant d'una crisi han sabut fer el què calia, en part perquè l'estat no els deixava, però en bona part perquè són força inútils i partidistes. La conclusió és que més val que no patim més crisis, perquè acabaran amb nosaltres si continuen decidint coses sense utilitzar el cervell, la lògica, el raonament i la coherència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada