A FOC LENT

Tercer llibre de la Paula Hawkins, després de l'exitós "La noia del tren" i "Sota l'aigua". Em sap greu, però sense cap mena de dubte, el pitjor dels tres. La noia del tren va ser un thriller que enganxava i va estar força bé, però Sota de l'aigua el va superar amb escreix, em va agradar força més que el primer, que tenia molt ressò mediàtic. Per aquest motiu, quan vaig veure un tercer llibre d'aquesta escriptora, no ho vaig dubtar gens i com que tenia ja la biblioteca de lectura esperant novetats, em vaig fer amb ell de seguida.

I ha estat un bluf. La història de l'assassinat d'un noi en una barca d'aquestes que serveixen de casa en un canal de Londres, destapa tot n seguit de històries que abarquen tant gent de la seva família com altres persones que d'una manera o una altra estan lligades al noi o a la seva mare o tiets. I sí, està bé, és interessant, però no arriba a l'emoció i interès que desprenien els altres llibres ni tampoc altres thrillers que he llegit darrerament. He quedat força decebut. Ni els personatges ni la trama han aconseguit donar-me alguna cosa més que la rutina de llegir i anar veient com es desenvolupava tot. Crec que estava tot molt tancat en 4-5 personatges i no hi havia massa llibertat per anar més enllà d'ells.

És curiós que un des protagonistes, acusat de plagi per copiar un manuscrit d'una senyora que ell converteix en un èxit de vendes, és criticat perquè la seva manera d'escriure és molt embolicada, ja que salta en el temps contínuament sense avisar. És graciós i curiós perquè justament l'autora de "A foc lent" fa exactament el mateix. I així com en altres libres aquests salts van explicats, ordenats i ben presentats, en aquest estan dins dels capítols, apareixen sobtadament i no aconsegueixen l'impacte que potser tenia "La pacient silenciosa" per posar un exemple de fa molt poquet.

Ara ja només em queda un llibre per llegir, que fa temps que està a casa i per fi li ha arribat el torn. Gir radical d'estil, en parlem d'aquí uns dies.