Allà hi trobàvem un psicòleg que estudia el cas d'una pacient que després de matar el marit, deixa de parlar i la tanquen en un hospital psiquiàtric. Vaig valorar el llibre bé, però sense destacar en especial per sobre de les altres lectures de l'any. Així que vaig iniciar aquest llibre pensant si l'instint havia encertat escollint-lo com a interessant. Així podem dir que si no hagués llegit el primer llibre, hauria encetat amb unes expectatives molt altes i m'hauria decebut. Però com que ja havia llegit el primer, no les tenia tan altes i, a veure, sense que m'hagi agradat molt, m'ha semblat simplement bé.
Cal dir que aquesta vegada o he tingut la sensació de ser enganyat per l'autor en el seu tram final de l'obra. Aquesta vegada li ha quedat més rodó, sorprenent igual, però una sorpresa més habitual d'aquest tipus de novel·les policíaques o d'intriga. Així que sí que la poso per sobre de La pacient silenciosa. No sé però, si entrarà a la llista del rànquing de l'any.
A Les donzelles, ens trobem una psicoterapeuta, com el protagonista del primer llibre, que vol ajudar la seva neboda universitària, en aparèixer la seva amiga de l'ànima assassinada. Els misteris de la mort es barregen amb un grup selecte d'alumnes, totes noies, que formen una secta d'estudiants seleccionades pel seu professor, un home intel·ligent, enlluernador, en qui la protagonista veu clarament els ulls de l'assassí. Com ja va passar al primer llibre, l'emoció va clarament de menys a més. Potser l'engany més important és quan al resum es parla de sèrie d'assassinats, quan en veritat, el segon no té lloc fins ben passada la meitat de l'obra. Fins llavors, ben anodina. Sembla que se centri molt en aquest grup selecte d'estudiants ien els seus ritus misteriosos, i tampoc és així. La qüestió és que sembla que normalment aquest autor et vulgui portar cap a una banda quan el què t'ha venut és una altra cosa. Però bé, no ha estat malament, però m'esperava més emoció i intriga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada