NO L'ACABO D'ENCERTAR

No l'acabo d'encertar... tot i que al principi tampoc havia de ser tan horrorosa. Es  tracta de Monster hunter. Buscava una pel·lícula per l'estona de planxa, aquell esport tan típic i la distracció que l'acompanya. En tinc unes quantes de seleccionades i creia que aquesta era la perfecta candidata del moment. Un blockbuster de molta acció, fantasia i adrenalina. i així era al principi. Un grup de soldats que són traspassats a una altra dimensió on hi ha uns mostres que tenen ganes de gresca. En un tres i no res, d'aquells soldats només en queda la seva cap, la incombustible Milla Jovovich, que és la versió femenina del Schwarzenegger però sense tants músculs.

I s'ha de dir que com a peli de planxa, anava bé. Té una primera part força entretinguda en aquest sentit, amb efectes interessants com el vaixell que navega per la sorra i els atacs dels diferents animalons que apareixen. Però justament, quan ella es queda sola i es troba amb un habitant d'aquell món, de mica en mica la peli es va desinflant i es va anul·lant a sí mateixa fins arribar a ser totalment intranscendent. A veure, ja estava destinada a això, però no d'una manera tan descarada, tenint en compte el començament animat.

Així que res, un cop superades les emocions inicials, la trama es va diluint i ni l'aparició demés personatges, ni la batalla final amb el monstre aporten res de res. De fet, després dels dos primers monstres, interessants, resulta que l'últim obstacle és un drac, de manera que presenciem una típica batalla entre humans i dracs, que per molt que es faci entre dos mons, avorreix. I avorreix tant, que vaig haver de tirar enrere per veure el final, ja que la son m'havia guanyat. I clar, com que el principi era prou entretinguda, doncs, al final la sensació que e queda és de "renoi, una altra que se'n va al sac de les oblidades". I aquest any 2021, aquest sac està força ple, o aquesta és la sensació que tinc. Ara que aviat farem el rànquing de l'any, ho podrem comprovar.

Amb els pocs dies que queden, alguna de les que sí tinc ganes de gaudir segur que caurà. Tenim Dune, Eternals, West Side Story, Spiderman... I alguna altra per televisió que també voldria visionar. Totes no podran ser. Però siguin una o dues, vull pensar que seran de les bones, de les que faran que l’any cinèfil no sigui tan dolent com s’està notant. Ho sabrem d’aquí ben poc.