L'AMY I LA BIBLIOTECA SECRETA

Casualitats i un seguit de coincidències em van fer arribar aquest llibre a les mans. Tot buscant activitats per la formació escolar d'aquest curs, semblava que la temàtica d'aquesta novel·la podia tenir traces sobre igualtat de gènere. Al final, el més destacat d'aquest aspecte és que la protagonista és una noia afroamericana que pateix una evolució important en quant a empoderament. I prou. O no. Perquè aquest llibre és un tresor, ja què a més d'aquesta característica sobre la protagonista (que ja és un què important, en un món dominat pels protagonistes literaris masculins), hi ha desenes de temàtiques que se'n deriven que donen peu a poder-se sotmetre a debat i reflexió, ja no només a nivell escolar, sinó també a nivell adult.

I tot perquè algú, anomenat en aquest cas, Consell escolar, decideix que hi ha uns llibres a la biblioteca de l'escola que els consideren inadequats pels nens i nenes, de manera que els retiren de la biblioteca. El llibre preferit de l'Amy és Pippi Calcesllargues, i és retirat perquè la Pippi ensenya a mentir, viu sola sense pare ni mare, etc. A més d'aquest, altres llibres (Matilda, Capità Calçotets...) són víctima de la censura més rància possible. Els retiren perquè parlen de sexe, hi ha paraulotes, massa filosòfics per a certes edats... Els motius són diversos. Un dels capítols més interessants és quan decideixen les raons més absurdes per prohibir llibres (Blancaneus perquè pot fer mofa del nanisme, Harry Potter perquè pot fer creure als nens que poden volar amb una escombra... de tot).

Ui, he dit "prohibir". Molt interessant també el capítol en què la directora diu que no estan prohibits sinó retirats i l'Amy li rebat que és el mateix. Hi ha tants i tants passatges interessants que no acabaria la llista. Sort que m'ho anava apuntant a mesura que avançava en la lectura...

I com qui no vol la cosa, com si els astres en conjuntessin per donar-nos un senyal, mentre llegeixo el llibre salta la notícia del "retoc" que una editorial ha fet dels llibres de Roald Dahl. justament per eliminar les parts políticament incorrectes, va i les canvien o les suprimeixen (l'Augustus Gloop ja no és gras, les bruixes són calbes però això no vol dir que siguin lletges, l'aranya ja no es llepa els llavis...) Increïble, la realitat supera la ficció. Tot i que el motiu de l'existència d'aquest llibre és perquè aquesta censura de llibres ja fa temps que es practica en moltes escoles del USA. Tenia els dies comptats que arribés aquí. I molta gent se'n fa creus, però no trigarem en tenir el debat aquí a casa nostra, ja que moltes famílies reneguen de la literatura clàssica perquè ofèn. Verge santíssima, que deixin el passat en pau i que se centrin en el futur de les seves criatures, ja que al mateix moment que volen prohibir que llegeixin Tintín, els donaran un mòbil perquè amb TikTok puguin canviar-se la cara i generar odi als seus cossos, abocant-los a una frustració que pot degenerar en to aquest seguit degoteig de malalties mentals en els nostres adolescents. Tindran els sants collons de dir que és culpa de Disney a la vegada que canten amb ells la cançó de la Shakira.

Bé, tornant al tema. La perillositat de caure en el puritanisme més ranci i feixista que té aquesta censura dels llibres és tan evident que com dic, és molt necessari llegir aquest llibre i lluitar contra aquests aires que embolicats amb la bandera de la tolerància i el respecte, amaguen el feixisme de tota la vida.