LAST NIGHT IN SOHO

De tant en tant, miro pel·lícules mentre planxo. Més d'una vegada ha passat. Són pel·lícules que miro per segon o tercer cop, i per tant no em cal estar especialment atent tota l'estona, o bé, si és la primera vegada que les veig, pel·lícules que serveixen per això, per passar l'estona menys avorrida.

Però de vegades pot passar que vegi una pel·lícula a trossos i que el seu poder, la seva qualitat (algun tipus de qualitat o interès) fa que no pugui seguir-la veient mentre planxo, sinó que mereix ser vista amb tots els sentits posats. Això recordo que em va passar una vegada amb Jo, Tonya, i ara m'ha passat per segon cop.

Last night in Soho és un thriller que segueix els passos d'una noia de poble que arriba a Londres per fer estudis de dissenyadora de moda. Agobiada per l'ambient del jovent londinenc al qual no està acostumada, lloga una habitació a la casa d'una simpàtica velleta. Però allà comença a tenir somnis, on veu la vida d'una noia que va viure allà i que mor assassinada. Així, es van alternant les seves visions amb la seva vida real, inadaptada a la gran ciutat anglesa, i com aquelles visions comencen a afectar-la en el seu dia a dia.

La pel·lícula aconsegueix cridar l'atenció, mantenir la intriga i acabar amb un final digne de les bones sorpreses, allunyada dels convencionalismes i d'allò més típic i tòpic en aquest tipus de pelis. Les interpretacions de les dues actrius protagonistes són d'allò més bones i convincents (vaig arribar a mira si havien estat nominades a premis, i sí, excepte als òscars).

Així, després de veure'n el primer tros mentre planxava, la vaig seguir veient còmodament assegut, però encara en dues parts. I no, és de les que s'ha de veure d'una tirada, paga la pena. Ara que havia perdut la bona ratxa de cinema de l'any, ha estat un rellançament brutal.