WAKANDA FOREVER

Després de dues pelis de bon veure (tot i que una era una obra de teatre), la ratxa s'ha trencat. Volia anar al cine a veure la nova d'Ant Man, però per si de cas hi havia algun enllaç amb l'anterior, em vaig proposar veure Wakanda abans. I bé... després d'una estona entretinguda, no hi ha res més. La pel·lícula no aporta res de nou a l'univers Marvel. Personatges que van apareixent, que tard o d'hora sortiran en altres franquícies i que tindran més o menys pes, però com a peli individual, no és ni de bon tros, massa interessant.

Després de la mort de l'actor que feia de Black Panther, calia donar-li un tomb al personatge i a la història. Comença doncs, amb el funeral del rei T'Challa i amb tothom volent tenir accés al vibrantium. Apareix llavors una nova raça de mutants que viuen sota l'aigua i que juguen un doble paper entre bons i dolents durant tota la pel·lícula. Aquesta dualitat fa que costi situar-te bé a la pel·lícula, crec. Penses que són bons, després dolents, després tornen a ser bons, per ser molt dolents, fins a acabar altra vegada al cantó de la llum (almenys de moment, tampoc queda clar). 

I paral·lelament a la trama, hi ha la germana de Black Panther, que no té clar quin és el seu paper en tot plegat fins que decideix ser la seva successora, cosa que passa al final de la peli. De manera que ens trobem amb una muntanya russa de situacions que es van enllaçant contínuament sense que es vegi un objectiu clar del tot. L'aparició d'una noia que ha creat un detector de vibrantium és poc més que desconcertant, així com la seva aportació a la lluita, passant d'estudiant d'universitat a portar una armadura estil Iron-man en un tres i no res. 

Sense ser un desastre (perquè et distreus), no està per mi a l'alçada d'altres. És evident que Infinity War i Endgame són joies, i qualsevol comparació, ara per ara, fa mediocre qualsevol altra pel·lícula Marvel.