TONTERIES PER XICS

Ja fa temps que corren per aquests móns, però mai n'havia fet cap comentari. Va ser l'altre dia, quan llegia els participants al festival de música de Figueres, Acustiqueta.
Posem en antecedents. L'Acústica és un festival de música que es realitza a Figueres, des de ja fa força anys, i és ja un punt important en l'agenda de festivals musicals al nostre país. No en fa tants, van crear l'Acustiqueta, on es programaven concerts familiars dirigits a un públic infantil. Una bona iniciativa, ja que de música per a la canalla se'n fa molta, i més al nostre país, però no hi havia massa lloc, tant en espai com en el temps per a fer festivals exclusivament per a la mainada. Sense anar més lluny, el Biberó Rock també es podia considerar un festival, però amb una altra intenció, tot i que la mateixa finalitat.
És llavors aquesta entrada una lloança al festival o una crítica. Doncs ni una cosa ni l'altra. No hi he anat mai, per tant no puc opinar al respecte. Em pot semblar més bé o més malament que es faci (evidentment em sembla bé), però no puc opinar.
La qüestió és que vaig veure en el programa la participació de "Heavy per xics". Ai.... això sí que és una moda d'aquelles que fan tanta ràbia. Ja hi ha "reggae per xics",  "opera per xics", "Sonar per xics"... i uns quants més. A veure... i si deixem la canalla en pau? Tot això, al meu parer, és degut a aquesta generació de pares que no volen deixar de fer les seves coses tot i tenir fills. Em sembla perfecte, però a ells, que els deixin tranquils. No per no tenir aquests grups musicals, quan et fas gran no t'agrada aquest estil de música.
T'agrada el reggae? Doncs escolta reggae. I quan vas en cotxe amb els nens, el poses de tant en tant (s'ha d'alternar amb el Club Súper 3, o altres per l'estil). T'agrada el rock? Doncs escolta'n amb ells de tant en tant. No cal falsejar-ho amb aquestes pseudocançons, que al cap i a la fi, agraden als pares, no als nens. I si als nens els agrada, els agradarà encara més sentir l'original. La veritat, no entenc aquesta mania d'adequar-ho tot a les criatures per a seguir sentint-nos... què? Com uns pares súper-enrotllats? Em sembla que aquest no és el camí.
I sí, em toca els nasoos que em diguin que no volen escoltar per exemple Avril Lavigne, o The Cranberries... però no se'm passaria pel cap crear "Lavigne per xics" o mandangues per l'estil. Deixem que cadascú gaudeixi amb la música que més li agradi, que després ens queixem de la manipulació, quan ho estem fent constantment.
PD. He intentat no opinar sobre si és bo escoltar heavy encara que sigui per xics. Sobre gustos no hi ha res escrit.