TOT QUEDA IGUAL

Tot queda igual és el títol d'una cançó dels Sopa de Cabra, de l'època anterior a la famosa polèmica de la llengua. Podria ser el titular de qualsevol diari del país del 12 de setembre. I és que després d'una altra demostració de convocatòria, de mobilització, de civisme, de creença en un objectiu, realment tot ha quedat igual.
Els polítics segueixen en el seu estira i arronsa, tant entre els independentistes (per molt que ara es posin d'acord, seguiran tocant-se la pera), com entre els espanyolistes i nosaltres. Justament aquests partits, segueixen donant mostres d'una antidemocràcia galopant: C's dient que no acceptaran els resultats favorables a l'escissió en un hipotètic referèndum... (per cert, si guanyés el no també ho rebutjarien, no? Perquè són coherents, oi?); i PP dient que e guareix abans d'un atemptat terrorista que no pas de la independència de Catalunya.
És que és molt gros, això que diuen! Són declaracions de l'alçada d'un campanar! I passen desapercebudes... aix... Tot això, sense comptar les bestieses que fan sense tenir de tema Catalunya (el cas del ministre Soria, la corrupció de la Rita caloret, la incultura de C's a la campanya electoral gallega, la ignorància i mala bava del PSOE a la campanya basca...)
Però res, que tot queda igual. La gent va tornar a sortir al carrer en massa, i l'únic que saben dir és que érem menys que mai. Doncs no, menys que mai era fa uns anys, quan a la mani de les 17h no passàvem dels 5000! Clar, comparat amb els darrers cinc anys érem menys, sí, però cap problema, que el dia que es voti, els que no van sortir aquesta Diada, aniran a votar, i votaran independència!
Fa gràcia, per no haver de plorar, la batalla de números entre organitzadors i guàrdia urbana. segons el color de l'ajuntament, la diferència era més gran o més petita; de manera que a Berga, tots deien el mateix, i per exemple, a Lleida, on governa el calçasses del Ros, no tenien res a veure. Quantes mentides!
Total, que el més calent és a l'aigüera, i seguirem esperant com es desenvolupen els esdeveniments. Esperem que vagi cada cop a més i millor, i que d'aquí un any no haguem de tornar a titular cap entrada amb aquesta cançó.
PD. parlant justament al principi dels Sopa i el seu conflicte amb la llengua, era curiós, veure a Salt, a en Quintana fent d'orador. I després diem dels altres... Clar que, quan canvien cap al nostre bàndol, no ens fa tanta ràbia, no?