ELS FILLS D'EN HURIN

Tot esperant nous reptes lectors, em vaig animar a rellegir Els fills d'en Hurin, un llibre que adapta un dels relats més complexes, llargs, tristos i emocionants de la terra mitja. No és la primera vegada que rellegeixo una novel·la d'en Tolkien. Segurament sóc dels pocs que ha llegit dues vegades El silmarilió. Però per un fan de les novel·les d'aquest anglès, de la màgia del món que va crear, no era pas cap repte difícil de superar.
Els fills d'en Hurin explica la història d'en Turin, el primogènit de l'home que dóna nom al llibre. De fet, la primera part del llibre es centra justament en Hurin, el pare, ja que el què li passa a ell és el què provoca totes les fatalitats dels seus fills. La trama és tremenda. és un drama amb tots els ets i uts, i és que sembla un culebrot d'aquests dels migdies, perquè no paren de passar desgràcies i més desgràcies. I quan sembla que arriba la calma, patapam, un altre desastre. Tot i ser el protagonista, costa identificar-se amb ell, ja que el seu caràcter i manera de fer no són justament políticament correctes, així que cal llegir la història sempre des de fora, des d'un punt de vista extern, que faci no implicar-te emocionalment amb en Turin. Saps que si estàs al seu costat, no acabaràs bé.
Cal dir que els enfrontaments amb en Glaurung, el drac superen de llarg els d'en Bilbo i l'Smaug. Són moments estel·lars dins la novel·la.
La capacitat creativa i imaginativa del gran Tolkien són gairebé extraterrestres. El què va imaginar és tan gran i tan poderós, que se'n podrien fer mil pel·lícules si volguessin. Potser algun dia veurem una sèrie que ho explica tot, absolutament tot, des dels Valar fins l'adéu d'en Frodo. Qui sap? El què no desapareixerà mai és l'encant i la grandesa d'aquestes històries.